ICV i nous moviments socials

Ahir vaig participar a l’assemblea d’ICV de Sant Martí per preparar l’Assemblea Nacional que celebrarem els propers 21, 22 i 23 de novembre. Hi assistiré de delegat de Sant Martí i per tant hauré de treballar una miqueta més els documents. Milito a Sant Martí tot i que la meva activitat professional és al Districte d’Horta-Guinardó, a part de les bromes dels meus companys i companyes que els tinc abandonats, crec que és sa que la meva activitat de militància no sigui a Horta-Guinardó. Ahir vaig defensar esmenes bàsicament en dues gran línies. En primer lloc la participació. Crec que el document no recull alguns dels aspectes que al meu entendre són fonamentals. Basa la proposta en analitzar els moviments socials més tradicionals com són el moviment veïnal o el sindical. Sols fa referències a nous moviments per referir-se a entitats ecologistes i ONG però molt per sobre. Cal fer una profunda reflexió sobre quins són els nous moviments socials i com actuen a la societat. ICV ha de saber plantejar-se quines relacions estableix amb noves formes de lluita social i reivindicació, aclarint que no sempre hem de recolzar tots els moviments socials que puguin aparèixer i que sols recolzarem aquells amb els que coincidim en els objectius de mobilització social. ICV ha de plantejar-se com es relaciona amb els moviments per un habitatge digne, amb moviments antiglobalització (no tan sols sentir-nos part de l’alterglobalització), moviments okupes ... Això no vol dir recolzar-los ni forma part de la seva xarxa, però hem de saber com relacionar-nos, com respondre davant de les seves propostes i les seves actuacions. Els moviments socials han canviat. S’han fet menys estables, tenen sovint caràcter puntual i temàtic, però tenen força i en molts casos aporten importants dosis de transformació social en un sentit clarament d’esquerres. Les associacions de veïns, entitats culturals, ateneus, sindicats ... segueixen representant una eina bàsica per teixir un nou model de societat, però ICV ha de tenir una estratègia de relació amb tots els nous moviments socials perquè sinó estarem tancant els ulls a moltes de les noves realitats que es produeixen a casa nostra. Ha canviat la forma d’estructurar les protestes socials, especialment entre la gent jove, però hem de saber també adaptar-nos, no recolzant tot allò que es digui alternatiu, però tampoc tancant portes. El segon aspecte en el que vaig influir va ser en l’aspecte sobiranista, coherentment amb el meu suport al manifest, però d’això en parlaré en propers articles. També parlaré de l’apassionant debat amb l’Antonio Centeno, al voltant de la Llei de Dependència i les persones amb diversitat funcional.