Tom Waits

Abans del concert de Tom Waits vaig tenir més d'un cop remordiments per haver-me gastat 100 euros en un concert. Quan vaig arribar a l'Auditori del Fòrum encara vaig tenir més dubtes, estava a la darrera fila del pis de dalt, poquíssimes persones tenien el privilegi d'estar més lluny que jo de l'escenari (el meu veí a primera fila) i a sobre les entrades no coincidien amb cap butaca, amunt i avall preguntant, m'hauré de queixar a l'Ajuntament. I per acabar l’estrès previ al concert visita al lavabo. El color groc canari fosforito dels lavabos de l'Auditori del Fòrum hauria de ser declarat Patrimoni de la Humanitat o bé s’hauria de prohibir, no ho tinc clar. Ambient divers però amb predomini maduret, lleugerament snob algun famós (Josep Maria Pou, Manel Fuentes, Jordi Basté...)i alguns guiris. I sobretot gent entregada abans de començar, no és per menys, Tom Waits és un dels grans mites de la música i actuava per primer cop a Barcelona. Tinc un bon nombre de discs de Tom Waits i algunes de les seves cançons reconec que formen part de la meva banda sonora. Tenia ganes de veure a Tom Waits en directe, de fet és un dels pocs artistes vius que m'emocionen de veritat i no he vist en directe. Em falten també Anthony&the johnsons, Amy Winehouse o Lou Reed. He vist concerts formidables d'artistes que m'agraden com Ben Harper, Rufus Rainwright, Raphael, Marah, Springsteen, Fito y Fitipaldis, Sabina, Paul Mc Cartney a Zeleste (si jo hi vaig ser), the Cure, Stones, David Bowie, Van Morrison (moltes vegades) ...nervis, 15 minuts de retard i la gent picant de mans. Apaguen els llums ... però els tornen a encendre. Si allargo tant la crònica de la prèvia al concert és perquè l'estic escrivint en directe a la blackberry i ja porta mitja hora de retard. Però hòstia puta, comença el concert i tot queda enrere. Com pot tenir una veu tan trencada tanta bellesa? Diuen que és l'humà que millor udola, segur. Crida, xiula, fa veus i sobretot canta des de les entranyes. Brutal. La seva música és una barreja de soul, rock, blues, fanfàrries de circ o himnes dels desesperats. Amb una imatge entre el monstre de fira i el cràpula et transporta a un cabaret amb tabac, alcohol i senyoretes que fumen. Un cabaret on ell canta com sols poden cantar els que pateixen, els que senten, els que han tastat la desesperació, la borratxera, la passió, el sexe. Tom Waits és dels que baixa als inferns no perquè s'enfonsi sinó perquè sap allò de bo que hi ha. Ha estat un dels meus millors concerts de la meva vida. D'aquí uns anys li explicaré a la meva filla que jo vaig ser allà, que em vaig emocionar i que no sempre s'ha de desconfiar dels nois dolents. I per cert, quina banda que l'acompanya, es van atrevir fins i tot amb la salsa. Quina nit ! Després de dues hores de concert surto satisfet. I per si no coneixeu prou a Tom Waits us deixo l'enllaç amb un video d'una de les cançons seves que m'agraden, hang down your head.