dimecres, 16 de juliol de 2008

Conflictes

Fa uns dies vaig escriure sobre un llibre que estava llegint. Es tracta de”Convivir en paz: la metodologia apreciativa” al voltant de com afrontar i mirar de resoldre el conflicte en l’àmbit escolar. Amb el seu autor, Salvador Auberni, vam compartir projecte educatiu a l’Escola Gravi.

Hi ha un bon nombre de reflexions que fa al llarg del llibre que crec que poden ser interessants de plantejar en l’àmbit de l’escola, però com ell mateix planteja, podem trobar els paral·lelismes en molts altres àmbits socials. Sempre he dit que la meva experiència municipal em porta a la sensació que la gran assignatura pendent que tenim per afrontar és com resoldre el conflicte. Hi vaig reflexionar al voltant de l’entrada en funcionament dels equipaments “no desitjats” dels nostres barris (“narcosala”, “centre d’indigents” i “presó de joves”) i torna a aparèixer amb força darrerament amb el procés d’aprovació de la MGPM del Carmel, on el lògic conflicte està comportant tot un seguit d’actituds que no ens porten a la seva resolució. Estratègies electorals, interessos personals o articles desafortunats no ajuden a afrontar el conflict.

Salvador Auberni planteja que hem d’afrontar el conflicte com un motor de canvi, per al desenvolupament intel·lectual, moral i afectiu de les persones. Com planteja Vinyamata i cita Auberni, el conflicte és el resultat d’un error en el desenvolupament de les nostres relacions, de la nostra evolució com a persones. En tant que és un error pot ser modificat i resolt. I aquí és on ve un dels elements fonamentals del plantejament del llibre. Cal entendre el conflicte no com un punt fina a un procés sinó com una oportunitat de millora. I el que és fonamental, i complicat alhora, és quin procés establim per resoldre el conflicte. Saber resoldre un conflicte no tan sols ens permetrà solucionar un problema concret sinó que establirà unes millors condicions per evitar nous conflictes o resoldre’ls més fàcilment. Per Auberni cal solucionar els conflictes, en la mesura del possible, pels propis protagonistes, sempre que aquests es plantegin quatre premisses necessàries:

- Voluntat de solucionar el conflicte
- Escoltar i atendre les raons i opinions de la part contrària
- Posar-se al lloc de l’altre
- Voluntat de buscar, conjuntament, sortides satisfactòries per a tothom.

La Gestió Alternativa de Conflictes (GAC) planteja com a principals eines d’intervenció tres elements: la negociació (cara a cara es busca una solució), la conciliació (un tercer propicia que les parts es posin d’acord) i la mediació (interactuen les dues parts a través d’un tercer per tal d’arribar a un acord).

I Salvador Auberni planteja un element necessari per tal d’avançar en aquest sentit “Ser suaus amb les persones i durs amb els problemes”, les persones cometem errors, però no som l’error. Sols aquesta frase ja justifica que hem de tenir una actitud diferent en la resolució dels conflictes. Qui davant d’un problema personalitza la seva crítica, estableix un enemic i menysprea a l’altra part, s’allunya de la solució. Evidentment el llibre no sols ens pot ajudar en l’àmbit de l’escola.

2 comentaris:

Julia ha dit...

Totalment d'acord. S'ha de tenir, per sobre de tot, intenció de solucionar i no necessitat de complicar. De totes maneres, no siguem ilusos. Malauradament sí hi han persones que son el problema, segurament per falta de reflexió o possiblement per interessos inconfesables, però ho son. Tanmateix fossin les coses com alló que varaig arribar a creure en la meva joventut: A cada cual según sus necesidades, cada cual según sus posibilidades.
No obstant aixó, obviament hem de seguir per aquesta via d'atacar als problemes sent comprensiu amb les persones. Sobre tot a les escoles però també a tots els àmbits.

Anònim ha dit...

A vegades el que passa no és que la persona sigui l'error sinó que és un error que desenvolupi una responsabilitat. Hi ha gent que serveix per unes coses i no arriba a d'altres i en canvi se les manté ... què hi farem.