dilluns, 21 de juliol de 2008

Actualitat

Dijous es van produir dos fets que m'agradaria destacar. En primer lloc l'aprovació inicial de la MGPM del Carmel. És important poder iniciar els nous projectes del Carmel i per això calia fer l'aprovació inicial i seguir treballant a fons. Sobre el paper dels diferents protagonistes de l'aprovació prefereixo no parlar-ne gaire, hi ha reaccions que em costen d'entendre i necessito una mica de temps de marge per assumir-les i respondre. Per altra banda dijous es va inaugurar l'exposició "Barraques, la ciutat informal" al Museu d'Història de Barcelona i que durarà fins el 22 de febrer. Una ocasió única per recuperar la nostra història, com a ciutat i com a país. Una història que també va passar per aquestes barraques i on es va començar a crear un fort moviment veïnal i social amb persones al capdavant tan importants com la meva bona amiga Custodia Moreno. Quan visiti l'exposició no dubteu que faré un post.
Aquest cap de setmana no vaig viure cap dels dos grans esdeveniments mediàtics a Barcelona. Ni vaig anar a veure el Bruce, ni vaig anar al congrés del PSC. Aquest cop vaig decidir no anar a veure al Boss, m'agrada, l'he vist en directe, però vaig preferir optar pels concerts de Ben Harper i Tom Waits abans del del Bruce, massa diners tot plegat. És curiosa la relació de Bruce Springsteen amb Barcelona. Tenim aquesta capacitat de convertir en mite a aquell que ens enten una miqueta, igual que ha passat amb el Woody Allen. I no és que no s'ho mereixi, qualsevol crítica al Bruce podria significar-me una greu crisi amb el meu germà, que va assistir, òbviament, als dos concerts.
En relació al congrés del PSC, tampoc ho criticaré molt (aquí la bronca em podria caure de la meva companya, Feli), sembla ser que han girat cap el centre i cap el catalanisme. Aviat tindran oportunitats per demostrar si és cert que hi ha un gir catalanista i que les paraules de Montilla a ZP anaven prou seriosament. Sobre el gir al centre, és un dels temes que voldré desenvolupar molt aviat. I si no vaig viure cap dels dos grans esdeveniments, què vaig fer? Per fi dedicar un cap de setmana en exclusiva a la meva filla Berta. No Puc demanar res més.

3 comentaris:

Julia ha dit...

Hola Pere:
Abans de tot dir-te que quan es tenen fills, passar el cap de setmana amb ells és el millor que es pot fer, sense cap mena de dubte. Quant al Congrés del PSC jo si vaig ser, amb la teva companya lògicament i no et faré cap comentari perque segur que estaràs molt ben informat. Si en un futur es demostrés que no posem tot el nostre esforç en aconseguir tot el que hem estat dient al Congrés, jo seré la primera en acceptar humilment les teves critiques. I quant a la exposició que anomenes, tinc un interès molt especial en anar-la a veure perque jo també soc una filla de les barraques de Barcelona... y a mucha honra, jajaja...

zel ha dit...

A mi m'amoïnen les dues coses, el gir centriste i l'opció de catalanisme que prenguin, a veure com s'ho pentinen per no ser una versió simpàtica de CIU. Qu és impossible ser CIU i simpàtic, però...
Salut!

Manuel ha dit...

Hola Pere,
Com pots suposar jo sí que vaig ser al Congrés (compartint comissió amb la Feli, a més), i ja pots creure'm si et dic que en Montilla no parla debades.
Jo no crec que hi hagi un gir catalanista, de catalanistes sempre ho hem estat, el que passa és que molts no ens creien, i d'altres no volien que ens creguessin. Però al final els fets (i no les paraules) posen cadascú al seu lloc. I sobre el gir cap al centre ... potser sí hi ha un intent de disputar-li a CiU una part de l'electorat, més que res perquè és l'única manera d'aspirar a governar algun dia amb menys hipoteques i no haver de menester de socis imprevisibles, i no ho dic per vosaltres els comunistes ;-). En tot cas, això no ha d'implicar deixar l'esquerra. Una abraçada.