diumenge, 27 de juliol de 2008

Anècdota

L’altre dia per casualitat anant pel carrer vaig escoltar una frase que em va fer molta gràcia. Una mare li deia al seu fill “Si no et portes bé et porto a casa amb el teu pare”. El que no quedava clar era quina part era amenaça i quina part era pura informació. Per tant es podia interpretar que el càstig era que el nen tornava a casa però que no patís que estaria acompanyat del seu pare com es podria entendre que a sobre de estar castigat sense estar pel carrer hauria d’aguantar al seu pare.
Òbviament és una anècdota però crec que demostra que hem de ser curosos amb el llenguatge. Si aquesta mare segueix associant al pare a aquestes frases pot ser que la realitat acabi sent difícil. No és senzill però crec que hauríem d’intentar aprofundir en la necessitat de tenir cura de la gent també en el llenguatge. L’altre dia parlava amb una persona que en sap molt d’aquests temes, ara més que mai és necessari potenciar tot allò que sigui positiu. Necessitem gent que lideri la nostra societat i que tingui clar que darrera el menyspreu personal o la manca de sensibilitat no s’aconsegueix res. Quan un Regidor parla de la incompetència d’una companya d’Ajuntament amb duresa, quan Felip Puig ataca la manera de parlar el català del president o quan responsables d’una empresa o entitat no saben reforçar positivament a la seva gent, estem perdent oportunitats de millorar el nostre entorn. La senyora que amenaçava al seu fill amb portar-lo a casa amb el pare potser serà difícil que ho entengui i per tant ho rectifiqui, però altra gent ho ha de fer, sinó no podrem avançar.