Siempre quise bailar como el negro de Boney M.

Ahir vaig acabar de llegir “Siempre quise bailar como el negro de Boney M.”. Aquesta és la primera novel·la negra de José Luis Romero. M’agrada la novel·la negra i m’atrau el títol, però si per algun motiu vaig comprar-lo va ser perquè està escrit per un Guàrdia Urbà del Districte d’Horta-Guinardó. Un dia dinant per temes de feina va coincidir que era el dia de la seva presentació del llibre i per tant quan vaig saber que un company del Districte havia escrit un llibre em va fer gràcia i el vaig comprar. La veritat és que és un llibre ben escrit, amb un bon ritme, ben treballat i amb un gran nombre de cites que tenen la seva gràcia. És un llibre més cínic que humorístic, més sarcàstic que tendre. La seva professió li permet tenir un bon coneixement de molts dels aspectes que tracta en el llibre. L’argument és interessant i en general està ben resolt, sols crec que hi ha un excés cap el final del llibre en l’escena desencadenant de tot. El que no comparteixo és la imatge d’una Barcelona perillosa i fora de control. És evident que es deu tractar d’una llicència literària, però per sort Barcelona és una ciutat molt més tranquil·la del que planteja el llibre. Darrerament he estat llegint força novel·la negra i la veritat és que per ser la seva primera novel·la en José Luis Romero fa un bon llibre i per tant us el recomano. Hi ha algunes crítiques concretes que sí que faria, però no crec que aquest sigui l’objectiu del meu blog i a més seria difícil d’explicar per a qui no ha llegit encara el llibre.