dimecres, 9 de juliol de 2008

Blogs, facebook, myspace ... socorro

Porto dos dies una mica atabalat. Resulta que per curiositat se m’ha acudit entrar a mirar què és això del Facebook. No tenia ni idea. Em vaig inscriure i encara no tinc del tot clar si això serveix de gaire cosa, però estic desbordat. El Facebook permet compartir fotografies i comentaris amb gent que està en xarxa. Vas afegint amics i amigues al teu llistat i poc a poc veus com la cosa té molta gràcia però et vas enganxant. De moment he penjat algunes fotos que m’agraden i fotos de les meves activitats a Horta-Guinardó. Més des de la meva blackberry ho puc seguir, terrible. Al final acabo plantejant-me que aquest estiu he d’aprendre com funciona això del Facebook, que he de millorar el meu blog, que he de veure com funciona el myspace ... Al final acabo pensant que m’embolico massa, que ja tinc prou relacions amb les que faig amb una cervesa real i no virtual, però alhora m’enganxa molt la capacitat d’estar connectat amb la gent, de donar a conèixer les meves opinions ... us animo per tant a enganxar-vos una mica, a veure les fotos que he penjat i que deixeu opinions sobre allò que considereu, al blog, al Facebook o per altres mitjans que segur que algun dia m’atraparan.

6 comentaris:

Marc ha dit...

Ciberadicció?

Pere Nieto ha dit...

M'imagino que com tot anirà calmant-se i posant-se al seu lloc. De fet espero estar enganxat sols als meus vicis de tota la vida.

Jose R. ha dit...

Pere... yo entro en el Facebook un cop al mes només per fer bugada... és abominablement marejant i lo sorprenent de tot això és que hi ha malalts de Facebook que ho posen toto. Jo tinc 4 fotos al meu perfil que no he penjat jo.. se m'han afegit desenes d'amics m'envien mooooltes coses rares... marejant.

bernard n. shull ha dit...

hi mate, this is the canadin pharmacy you asked me about: the link

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

Com en tot, hauràs de marcar-te uns límits. El que està clar és que es tracta d'eines d'interrelació molt potents i que et permeten tenir un accés directe a moltes persones amb les que per la via convencional costa d'arribar. De totes formes aquesta versió 2.0 de les relacions personals, no ha de superar en cap cas les relacions cara a cara amb la gent.

Marc ha dit...

Però ser present a la xarxa permet que algun dia acabis retrobant algú que ja ni recordaves, que no ubiques ben bé dins de la teva trajectòria o vida. I quan després de donar-hi unes quantes voltes el reconeixes, aleshores penses "d'on surt aquest ara?". Això és igual. Ben retrobat, Pere.