Ganes de parlar

Aquest cap de setmana ha servit per canviar alguns dels grans mites de la nostra societat. El PP català semblava ser un partit oficialista a matar i sotmès a Madrid i en canvi quan ha votat ha fet saltar totes les alarmes amb un resultat per Montserrat Nebrera molt alarmant. I ahir diumenge el que havia de ser, fa quatre dies, el nou líder de Catalunya ha rebut una important derrota amb un espectacular suport a la moció de censura d'Oriol Giralt. En tots dos casos els sectors oficials han guanyat però han sortit molt tocats. La gent ha decidit opinar i fer servir els mecanismes de votació per expressar opinions pròpies, diferents de les postures oficials. Fa pocs dies ERC va patir un procés similar però molt més complex. Qui en principi tenia el control del partit va guanyar per un marge inferior al previst. Això crec que ha de merèixer una reflexió seriosa. Estem vivint processos on la gent trenca previsions. Potser és hora d'obrir més portes per escoltar a la gent perquè hi ha ganes de dir coses. Qui no ha patit és ZP, el seu resultat no ha permet cap escletxa de dubte. I lamento fer tants paral·lelismes entre futbol i política, però crec que ha estat molt interessant.