dimecres, 11 de juny de 2008

Responsabilitat econòmica

Sembla ser que estem en crisi i que a més aquesta crisi pot ser relativament breu però molt intensa. Les mobilitzacions dels transportistes, pescadors, taxistes ... a Catalunya i arreu del món comencen a posar damunt la taula la possible conflictivitat que presidirà el dia a dia els propers mesos. No en sé d’economia (ja sabeu que de fet sé de poques coses) i per tant ni sé perquè ve la crisi ni sé com s’ha d’afrontar. El que em queda molt clar és que l’actitud no és la que toca. Les nostres autoritats haurien de començar a parlar clar. Els sistema és insostenible. Cal que ens plantegem que no sempre es pot créixer, que no podem consumir per damunt de les possibilitats reals del planeta, que cal limitar el nostre estat del benestar. No siguem porucs, la gent ha d’entendre què ens hi estem jugant. La crisi de la sequera ha tingut un aspecte positiu. L’estalvi en el consum de l’aigua per part de les famílies ha estat molt important. La gent ha entès que vivíem en una societat que malbaratava un bé necessari com és el de l’aigua i ha respost. La gent no s’ha indignat perquè havia de reduir el consum d’aigua, sinó perquè considera que s’ha gestionat malament el problema. I en relació a la crisi econòmica comencem a explicar que ens hem de replantejar el nostre creixement i la societat de l’excés. Ens pensàvem que produir a qualsevol lloc del món i portar-ho a casa nostra era gratis, ens pensàvem que l’habitatge era sols una inversió i no una necessitat, ens pensàvem que cada any podríem comprar més coses. I era fals. Si d’aquesta crisi no en sortim amb propostes clares de com replantejar la nostra societat, podrem sobreviure econòmicament, però no resoldrem els problemes reals.

3 comentaris:

Julia ha dit...

Estic totalment d'acord. Tots plegats hauriem d'ésser més valents i dir les coses pel seu nom. Es cert que aquesta crisi (jo tampóc no tinc idea d'economia) semble més aviat un problema politic, una especulació entre poderosos que, com sempre, toca pagar als més dèbils, però sigui como sigui, el problema hi es i l'hem d'afrontar, amagar el cap sota l'ala només serveix perque, a més de no resoldre els problemes, el ciutadà desconfiï cada vegada més. També és cert que el pesimisme no crea llocs de feina ni aporta solucions de cap mena, però entre poco y mucho hauriem d'ésser capaços de trobar l'equilibri i la manera de parlar clar.

Anna Mir ha dit...

Hola Pere,
Comparteixo la teva opinió però no tot són pegues.
La escassetat de menjar ens ajudarà a fer dieta, serem més ecològics perquè sense benzina no farem servir ni cotxes ni motos, i farem esport que diu que caminar o anar amb bici és tant bo.
Si amb tot, el lloguer o la hipoteca no ens deixen viure, des de la UE ens donen permís per treballar 65 hores setmanals...una ganga.
Ens estem tornan bojos o què?

Sinblancaporelmundo ha dit...

Estos naZionalistas no tienen ni piiiiiiiiip idea. Lo de "Kruzitürken" en la viñeta de Air Berlin no era nada racista.

http://sinblancaporelmundo.wordpress.com/2008/06/09/carta-a-air-berlin/