dijous, 5 de juny de 2008

festa o descans?

Un dels temes que serà aviat un dels debats més apassionants a la ciutat de Barcelona serà, al meu entendre, la difícil convivència entre festa i dret al descans. No estic parlant de molèsties ocasionades per locals d’oci nocturn o trobades de “botellón”, sinó el fet que el nombre d’activitats festives al carrer organitzades per les entitats o les pròpies administracions està augmentant molt. Paral·lelament a aquest augment de les activitats festives, culturals i lúdiques de nit, creix una major sensibilitat social pel dret al descans i pel dret a un raonable silenci. Fer compatible la necessària activitat social i festiva amb el dret al descans no serà un debat senzill. A Horta-Guinardó aquest debat comença a tenir major importància. Any rere any creixen les activitats organitzades per les entitats. Moltes d’aquestes activitats crec que són de gran interès, creen cohesió social, fomenten l’associacionisme i la convivència ... però també he d’entendre que això comporta molèsties als veïns i veïnes que a vegades es poden fer insuportables. Sense anar més lluny aquest dissabte a Horta-Guinardó tinc comptabilitzats 8 concerts a la nit a l’espai públic. El dissabte següent més o menys igual i després ve la revetlla. Hi ha espais del Districte que reben una pressió de concerts, balls i activitats molt gran. Fa poc em vaig plantejar molt a fons aquest dubte. Tres agrupaments escoltes van celebrar un concert als jardins de Frederica Montseny amb el grup “Se atormenta una vecina” . El concert va reunir unes 2.500 persones i va ser magnífic. Vaig estar una estona i vaig poder veure un ambient molt maco, amb entitats juvenils que celebren el seu aniversari, donant a conèixer el barri del Guinardó a joves de tot Barcelona ... però alhora dilluns vaig rebre la pressió de la lògica queixa veïnal. La barra del bar va tancar a les 4 de la nit, tot i haver-hi dos lavabos les pixades estaven per tot arreu, el soroll de la música era massa fort i 2.500 persones marxant d’un concert molt animat no són precisament silenciosos. Aquella gent que es queixava tenia raó. Haurem d’avançar de forma decidida per fer “pactes ciutadans” que ens permetin minimitzar aquestes molèsties, sense perdre la riquesa que significa una ciutat amb ganes de festa. Caldrà programar anualment les activitats, evitant saturar un espai, distanciar les festes que es celebrin a un mateix espai, limitar el volum dels concerts, respectar uns horaris pactats, informar clarament als veïns i veïnes de l’entorn quan hi hagi activitats, fer més conscients als organitzadors de la seva responsabilitat. No vull viure en una ciutat adormida, però si vull viure en una ciutat on es pugui dormir. I per si algú es pensa que a mi el debat em queda lluny dir-vos que visc en un carrer on es celebra Festa Major i que des del meu llit puc seguir perfectament els bingos, els concerts i les havaneres com si estiguessin dins de casa meva. Us asseguro que visc en una casa on sento molt soroll.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, Pere, volia comentar-te una cosa que crec que es pot ubicar perfectament en aquest teu comentari. Acabo d'entrar en això tan anunciat del VISCA BARCELONA (s'ha de dir cridant i amb cara de brètol integral)i, com ja em temia, es tracta d'una insuportable campanya municipal (pagada per tothom) cap al no res. Bé, sí, cap a impedir que Barcelona VISQUI realment. Josep M.

Pere Nieto ha dit...

No comparteixo aquesta mena de campanyes "patriòtiques", però desgraciadament deuen funcionar.