Estic llegint un llibre molt interessant i que m’agradaria compartir amb vosaltres. Encara no l’he acabat i per tant ja us faré més comentaris a l’entorn d’aquest llibre ja que m’està provocant un gran nombre de reflexions. El llibre es diu “Convivir en paz: la metodologia apreciativa” i porta el subtítol de “Aproximación a una herramienta para la transformación creativa de la convivencia en Centros Educativos”, de l’editorial Desclée. Vaig comprar-me el llibre per tres raons. La primera és perquè no vull trencar amb la meva vinculació amb el món de l’ensenyament. En segon lloc perquè considero que el tema de la resolució de conflictes (sigui on sigui) és molt interessant. I en tercer lloc perquè conec a Salvador Auberni i li tinc un gran respecte. Salvador Auberni va ser assessor de l’escola Gravi a l’ESO, en el moment de l’aplicació d’aquesta nova etapa a l’escola. Van ser moments difícils, ja que no era senzill per a molts professionals de l’ensenyament atendre la diversitat que representava l’ESO i la seva complexitat. L’escola Gravi va fer un gran esforç en aquest sentit i el segueix fent i el Salvador Auberni va ser una peça clau en aquest procés, reconec que vaig aprendre molt al seu costat. Avui sols us plantejaré una reflexió però que com veureu no tan sols serveix per explicar temes educatius sinó que ho podríem aplicar a molts àmbits. El llibre parla de la Gestió Alternativa de Conflictes i planteja la següent reflexió (l’he traduïda al català): “Ser suaus amb les persones i durs amb els problemes. Les persones cometem errors però no som l’error. Per això hem de fugir, en educació, i en tots els àmbits de la vida, dels prejudicis i judicis de valor gratuïts i subjectius”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada