dimecres, 12 de març del 2008
Reflexionem (1)
És evident que no es pot entendre el resultat electoral del passat diumenge sense analitzar la profunda bipolarització de tota la campanya electoral. Abans de començar la campanya amb el Joan Herrera comentàvem que difícilment la campanya estaria tan bipolaritzada com el 2003, ens vam equivocar. Hi ha tres aspectes que crec que han influït decisivament. El primer és que el PSOE i molt especialment el PSC, han sabut transmetre la idea de "o caixa o faixa". És una mica trist perquè això empobreix la realitat política, però cal reconèixer que un dels grans triomfadors de la nit electoral va ser el José Zaragoza. El plantejament de que eren eleccions presidencials i que a més el retorn del PP significava tornar a les cavernes va tenir un gran impacte, cal felicitar-los. En segon lloc la celebració dels cara a cara no crec que tingués repercussió molt directa en la intenció de vot però si en la intenció d’anar a votar. Els debats van permetre situar en l’agenda de la gent la cita electoral i fer-ho, això sí, en clau de dues candidatures. I el tercer aspecte que convida a la bipolarització són els mitjans de comunicació. El creixement de la premsa gratuïta afavoreix clarament que es perdin els matisos i també la intencionalitat clara d’alguns mitjans de comunicació que ho plantegen com una cita electoral a dues bandes i a més optant de forma clara. Com a anècdota sols cal que mireu l’horòscop del suplement Teletodo d’el Periódico de dissabte, jornada de reflexió, on trobareu com a personatge de la setmana a la Carme Chacón amb un a predicció que sembla escrita pel departament de premsa del PSC i no per algun astròleg. Aquesta bipolarització i elements que han contribuït a un augment de la participació (el seguiment mediàtic del cara a cara, la crida a la participació de la filla d’Isaias Carrasco ...) han dibuixat un escenari diferent del previst. Quan ZP va dir a micro teòricament tancat que ho tenien bé però que calia tensionar va encertar del tot. Les dades eren favorables, tensionar la campanya els ha permès consolidar uns resultats espectaculars. Ara hi ha gent que es penedeix de no haver votat sense tenir en compte aquesta por al retorn. Ara hi ha gent que considera que el resultat no és just. Ara hi ha gent que em diu que li sap molt greu pel Joan Herrera. Però si ens quedéssim en aquest punt no serviria per a res. Intentaré en propers escrits preguntar-me què ha fallat a ICV, quina és la repercussió per altres partits i finalment quines conseqüències es poden treure d’aquestes eleccions.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Crec que tens part de raó en el que es diu sobre la polarització de la campanya però, també crec que part del problema ha estat que des de Iniciativa (no només el Joan Herrera sinó també la resta de companys de partit) no s’ha aprofitat les oportunitats per fer arribar el seu missatge a la gent. Si bé es cert que la campanya ha estat polaritzada a nivell estatal, crec que els mitjans catalans han estat prou equilibrats repartint protagonisme (en mesura del que la llei electoral els permet) entre totes les forces polítiques catalanes. El debat a TV3, els diversos programes de “59 segundos” a TVE, entrevistes a tots els caps de llista a diversos mitjans, etc.
Per tant, crec que a nivell Catalunya, no pot ser excusa la tant utilitzada polarització PSOE-PP. Gairebé sempre, la resta de partits s’ha centrat només a criticar coses que no li agraden del que ha fet el govern en comptes de fer les seves propostes per arreglar el problema. A més, suposo que per no fomentar més el bipartidisme, crec que no s’ha insistit prou en el fet que (potser m’equivoco) votant ICV, votaves per la victòria de Zapatero però, amb una diferencia important, obligant-lo a pactar amb aquest partit i allunyant-lo més així de la tranquil•litat que li ofereix el resultat aconseguit o la tant temuda majoria absoluta que pronosticaven algunes enquestes. Per no dir, que d’aquesta manera també se’l podria collar per estar més per Catalunya, les polítiques socials i mediambientals.
Quan ara els partits com ICV i ERC diuen que han de reflexionar sobre els resultats, ho sento molt, però no m’ho crec. Aquesta cançó ja la vaig sentir després de l’alta abstenció al referèndum de l’estatut i també després de les últimes per la Generalitat. El cas es que tot segueix igual que llavors, això sí, sempre dient que s’ha entès el missatge del poble i que es farà reflexió interna. A més, normalment l`únic missatge que de vegades sembla que entenen aquests partits es que ajuntar-se amb el poder els ha debilitat i l’únic canvi que es veu es la separació i el camí cap a l’oposició (només cal veure el que ha fet ERC a Barcelona i els moviments que comença a nivell Catalunya).
Potser que comencin a pensar de veritat quin és el veritable missatge del poble.
Publica un comentari a l'entrada