dimecres, 12 de març del 2008

Reflexionem (2)

Un dels problemes que tenim a ICV és que som massa bons. Tenim tanta coherència, tan bon discurs i tanta capacitat que ens pensem que no cal preguntar, que no cal escoltar. Crec que sóc prou clar quan plantejo això. Possiblement vivim en una bombolla. Creiem que amb un magnífic candidat, amb un programa ben elaborat i amb coherència de discurs tenim prou. Ens estem equivocant. Ens falta arribar a més gent, connectar amb el nostre possible electorat, saber recollir millor allò que ens demana la gent. I per fer això no calen canvis radicals, ni purgues de líders. Cal treballar diferent, cal ser una mica menys autocomplaents, cal fer canvis substancials però no traumàtics en els equips i lideratges. Tampoc tinc clar com es fa això i és difícil que trobem fórmules magistrals. Crec que aquest problema d'ICV ha estat important a les darreres municipals i a les eleccions del 9 de març. Cal fer molta feina i evidentment en aquest sentit hi seré. ICV és necessària i la gent ecosocialista tenim moltes coses a aportar. Amb uns 200 vots més haguéssim salvat els mobles, però no podríem ignorar igualment una baixada de vots. És evident que no es pot entendre aquest article meu sense haver llegit el primer de valoració, no m'estic carregant ICV, estic buscant també causes internes, més enllà de la bipolarització o de la gestió a Interior.
Per cert en 20 minuts entro a la roda de premsa on s'explica el procés de relleu a la presidència del grup municipal d'ICV-EUiA. Una notícia que segur que explicaré i comentaré. D'entrada sols una cosa, no té res a veure amb el resultat electoral.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Estic molt d’acord amb això que dius. Tradicionalment els representants de l’esquerra han tingut la necessitat d’explicar massa els seus projectes i idees. La dreta per altre banda, sempre utilitza missatges curts, que arriben a la gent. Només cal veure l’exemple d’aquesta legislatura: “España se rompe”, “Negocia con ETA”, “No ha hecho nada en economía”, i un llarg etc. Això també es reflecteix als mitjans de comunicació. Si s’escolta la COPE, el senyor Federico repeteix 6 frases durant tot el seu programa de 6h a 10h. El mateix a la tarda amb la Cristina. Per contra, si escoltem la SER, veiem un munt d’intel•lectuals i polítics que intenten raonar els seus posicionaments, sovint amb paraules i frases massa tècniques i especialitzades.

Està molt bé tenir un bon programa, un magnífic candidat i inclús també està be poder raonar els teus plantejaments però, també s’ha de ser conscient, que en una campanya, no només parles per els teus militants i simpatitzants, si no que estàs intentant convèncer més gent, i que la major part d’aquest gruix, necessita missatges curts i pràctics que a força de sentir-los, queden gravats. La meva mare es d’esquerres però, quan sent per la radio les explicacions que donen, o desconnecta o canvia d’emissora i es clar, quan aquest tipus d’electorat va a les urnes, a qui més coneixen és el partit més gran, que és el que acaba per emportar-se el gat a l’aigua.

Amb això no tinc la intenció de dir que els votants de l’esquerra siguin tontos (ja que m’insultaria a mi mateix), si no que crec que es la veritat de com es mou la immensa majoria del poble.

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Si et serveix de consol a moltes persones amb les que he parlat, fins i tot sent la majoria d'elles simpatitzants o votants d'Esquerra, com jo mateix, el candidat que els (ens) va agradar més en el debat de TV3 abans de les eleccions va ser Joan Herrera, i així mateix, per exemple, li ho vam dir a Joan Tardà a un dinar que vam tenir amb ell.

En tot cas, si heu de fer canvis que siguin cap a l'esquerra sempre i no mai cap a la dreta, conserveu l'esperit d'allò que va dir Joan Herrera al debat "sembla que l'únic candidat que no defensa un sistema econòmic neoliberal sigui jo" (aproximadament).

Salutacions i endavant

Marc ha dit...

No ho puc evitar, llegeixo els comentaris que surten a La Vanguardia a la notícia del relleu de la Imma per en Gomà, i és que em surt l'estalinisme de dins! Han aconseguit fins i tot que torni a escriure una mica al meu blog que el tenia abandonat!
Ara més que mai, força companys!

Anònim ha dit...

Home, que vols que et digui. Si fóssiu tan bons i tinguéssiu tan bon discurs, segurament no hauríeu tingut aquest mes o menys daltabaix electoral. Si que estic d’acord en que viviu en una bombolla i penso que el vostre discurs es més teòric que pràctic i, desenganyat, la gent normal el que vol son coses pràctiques.

Estic d’acord amb que teniu un bon candidat que sap explicar les coses i potser es precisament per això que la gent no us fa cas. Perquè les coses que explica, no son les que la gent vol sentir.

Per altre banda, crec que en aquesta campanya l’adversari a batre no era el PSOE precisament, si no la dreta dura, i el vostre candidat ha carregat especialment, almenys les vegades que jo l’he sentit, contra els socialistes.

Tàctica de partit que crec, i els resultats sembla que ho demostren, totalment equivocada.

Frank

Andrés Querol Muñoz ha dit...

"No pienses en un elefante"