Ha mort Rafael Azcona, el millor guionista de la història del cinema espanyol. Altres vegades he comentat que sóc un seguidor del cinema espanyol, crec que sovint planteja pel·lícules amb guions molt interessants, amb històries colpidores i amb magnífics intèprets. Avui lamento la pèrdua d’un guionista magnífic, que ha sabut deixar petjada en nombroses pel·lícules irrepetibles. Pel·lícules com La escopeta nacional, el pisito, Belle Epoque, La lengua de las mariposas són part de la meva col·lecció de moments de passió amb el cinema. Però hi ha dues pel·lícules que m’han marcat profundament amb el seu guió, El Verdugo i Plácido. El Verdugo és un retrat negre i tendre alhora en contra d ela pena de mort, vist des del punt de vista d’un pobre botxí. Plácido és una pel·lícula intel·ligent, amb un guió brillant. Darrere un costumbrisme espanyol gairebé folclòric, s’amaga un retrat sociològic profund de l’Espanya franquista i un personatge principal entranyable com pocs. Tornaré a veure Plácido, perquè m’agrada i perquè serà un petit homenatge a Rafael Azcona. Aviat s’estrenarà la arrera pel·lícula que porta el seu segell com a guionista, "Los girasoles ciegos", dirigida per José Luis Cuerda.
dijous, 27 de març del 2008
Rafael Azcona
Ha mort Rafael Azcona, el millor guionista de la història del cinema espanyol. Altres vegades he comentat que sóc un seguidor del cinema espanyol, crec que sovint planteja pel·lícules amb guions molt interessants, amb històries colpidores i amb magnífics intèprets. Avui lamento la pèrdua d’un guionista magnífic, que ha sabut deixar petjada en nombroses pel·lícules irrepetibles. Pel·lícules com La escopeta nacional, el pisito, Belle Epoque, La lengua de las mariposas són part de la meva col·lecció de moments de passió amb el cinema. Però hi ha dues pel·lícules que m’han marcat profundament amb el seu guió, El Verdugo i Plácido. El Verdugo és un retrat negre i tendre alhora en contra d ela pena de mort, vist des del punt de vista d’un pobre botxí. Plácido és una pel·lícula intel·ligent, amb un guió brillant. Darrere un costumbrisme espanyol gairebé folclòric, s’amaga un retrat sociològic profund de l’Espanya franquista i un personatge principal entranyable com pocs. Tornaré a veure Plácido, perquè m’agrada i perquè serà un petit homenatge a Rafael Azcona. Aviat s’estrenarà la arrera pel·lícula que porta el seu segell com a guionista, "Los girasoles ciegos", dirigida per José Luis Cuerda.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada