Pobre Duran i Lleida

L’aspecte que més m’ha sorprès del manifest elaborat pels bisbes espanyols (i catalans) és que demanen que no es voti a CIU. Pobre Duran i Lleida, ell tan cristià, tan catòlic, empassant-se l’acte del passat cap de setmana sobre la família, lluitant internament perquè s’imposin els criteris democràtacristians dins de la seva coalició i ... va l’Església i demana que no el votin. Jo ja tenia clar que la gent dolenta, dolenta com ICV, IU, ERC, BNG ... no tindríem el suport de la jerarquia eclesial, ni tampoc el PSOE contra el que s’ha estat manifestant l’Església durant tot el mandat, però el pobret de Duran i Lleida no s’ho mereixia.
La jerarquia catòlica ha optat per l’extrema dreta i ha optat per la utilització electoral del terrorisme. És difícil caure més baix. Puc entendre que els bisbes demanin que no es voti a aquells partits que proposen aspectes contraris a la "moral cristiana" (més ben dit a la visió dels bisbes de la moral cristiana) perquè tothom té dret a manifestar les seves preferències electorals, però el més greu és que els bisbes considerin que el perdó, la reconciliació, la justícia, l’absència de violència, el respecte als drets humans ... no són precisament els valors del cristianisme. Tot intent polític d’assolir la pau hauria de rebre el suport entusiasta de l’església. Com a mínim sento vergonya i potser fins i tot fàstic.