Marc

S’ha mort un amic meu, el Marc Reñé. El vaig conèixer ja fa uns quinze anys a l’inici de Joves amb Iniciativa (el passat 22 de desembre, junts ho celebràvem). Va ser una de les persones que destacava, que es veia que tenia fusta. En aquells moments no va acabar de tenir prou protagonisme, però va mantenir la seva militància i ara, cada cop més, començava a ser una persona imprescindible a la seva agrupació de Sants-Montjuic i com a assessor urbanístic del grup municipal. La mort d’una persona jove i amb dues criatures sempre impacta, però quan a sobre és un amic, la notícia et destrossa. El Marc era una bona persona i un bon professional. Avui em costa dir més coses, suposo que poc a poc m’aniran venint al cap els records de tot allò que vam compartir.
I a més en aquest cas la mort no és tan sols la d’un amic, sinó la del company d’una persona a la que estimo molt. La Mirnaya va ser la meva companya durant un bon temps i li tinc molt carinyo. L’altre dia a l’enterrament no sabia què dir-li. A vegades els silencis són la única solució. Em passo la vida parlant, preparant arguments, elaborant documents, escrivint al blog ... i et trobes de cop sense paraules. M’agradaria haver pogut trobar paraules per dir-li que sentia, per animar-la, per fer-li sentir que em sentia molt a prop. Però no sabia què dir, igual que les moltíssimes persones que ens vam trobar al tanatori per donar el darrer adéu al Marc i estar al costat de la seva família.