dimarts, 22 de gener de 2008

L'assignatura pendent dels consellers de Districte

Hi ha un tema en el que l’actual govern de la ciutat de Barcelona està treballant de forma molt intensa, que és el nou paper que han de jugar els consellers i conselleres de Districte. Avui el diari el Punt recull aquesta informació. Actualment el seu paper acaba sent, en molt casos, un paper institucional de representació en actes públics i un traspàs als Districtes dels resultats electorals. No tenen, habitualment, un paper actiu en el govern, sols tenen un paper de representació. Canviar aquest tema és un dels primers objectius per tal d’anar avançant en l’elecció directa. Actualment el Districte d’Horta-Guinardó té 19 consellers i conselleres, 10 de govern (8 PSC i 2 ICV-EuiA) i 9 de l’oposició (4 CIU, 3 PP i 2 ERC).
El dia que s’assoleixi un nou règim de funcionament dels consellers i conselleres de Districte, a través d el’Estatut del Conseller, i que es pugui fer l’elecció directa dels conselleres i conselleres la participació municipal en els barris serà diferent. Els conselleres i conselleres tindran molta més capacitat de gestió i govern i les entitats i la ciutadania també podran trobar referents polítics on plantejar els temes més candents. Actualment es reserva la capacitat de representació política plena als Regidors i Regidores, però per exemple Horta-Guianrdó té més de 170.000 habitants i qualsevol ciutat amb aquesta població té una estructura política molt més important.
Si tot això es porta a terme avançarem de forma decidida en la descentralització a Barcelona. Els Consells de Districte tindran molta més capacitat de treball i el paper dels consellers i conselleres serà molt més important. Que així sigui.

9 comentaris:

Jose R. ha dit...

Pere.. yo tengo serias objecciones a la elección directa de conseller:

http://www.socialdemocracia.org/content/view/993/2/

La + importante es qeu el sistema municipal es ultrapresidencialista y repartir la miseria es descapitalizar a los regidores y al final quien gobierna es el alcalde.

Pere Nieto ha dit...

De fet un dels temes a plantejar és aquest i això crea moltes discrepàncies, òbviament. El que sí que és cert és que a diferència d'altres muncicipis les entitats del Districte sovint acaben tenint una relació més directa amb els tècnics que amb els polítics. Primer perquè els regidors no poden arribar a tot i segon perquè els consellers ni tenen els mitjans, ni el temps per poder assumir aquesta representativitat.Per tant a BCN un dels riscos és que les polítiques als districtes poden estar més dirigides per tècnics que en funció de complir un programa. Sens dubte tindrà molts elements de debat, però en general crec que cal avançar en aquest sentit. El canvi que se'n deriva és important (alguns consellers alliberats, més espais per atendre a les entitats ...)Els consellers i conselleres ho podran assumir? els regidors i regidores sabran delegar? els tècnics que hauran d'atendre totes les demandes ho resistiran? Tinc ganes de saber com evoluciona això.

Jose R. ha dit...

"El que sí que és cert és que a diferència d'altres muncicipis les entitats del Districte sovint acaben tenint una relació més directa amb els tècnics que amb els polítics."

Deixa'm ser advocat del diable...

I això és dolent del tot?, en organitzacions polítiques de certa calada al final cert paper tecnico-polític recau en professionals que se'ls delega cert poder polític per fer-ho.. Entre d'elles on treballo, i això ha donat més empenta i potència al servei al ciutadà.

Pere Nieto ha dit...

És evident, però un Districte no té aquesta estructura. D'entrada l'únic lloc amb aquestes caracterísitques és el de Conseller Tècnic i per tant costa molt poder dotar al Districte de política en la seva activitat diària. Tens raó en part, però cal decidir: anem cap a la desaparició dels consellers o conselleres o li trobem un paper diferent?

Anònim ha dit...

Com deies a entrades anterior, aquest debat es un mes sobre la ciutat que volem.

Jo també crec QUE DINS DE icv A BARCELONA es necessari un debat en profunditat sobre el que volem per Barcelona, un debat del que al final ha de sortir el o la candidata.

Es la CPB qui l'ha d'impulsar, el tema es si ho farà, espero que si.

mIQUEL p

jordi sp ha dit...

El conseller, més que ser algú executiu hauria de ser les orelles i ulls del regidor al districte.

Pel que veig del funcionament d'ara i que crec que hauria de canviar és:
- que el conseller no sempre té un perfil personal coneixedor de l'àrea que li correspon: barregem conselleries, aquest any faig d'això i a l'altre el contrari. La vox populi, d'aquest fet, diu que "qualsevol tonto fa rellotges". Per tant el conseller hauria de presentar un currículum adient al càrrec, sinó queda com a repartiment de carteres entre col•legues del partit com a premi de consolació per no haver sortit escollit.
-La relació del conseller habitualment es fa en un espai tècnic, als consells sectorials. Per tant una mica allunyada del carrer, degut a la seva feina personal. Si els alliberem no deixa de ser un sou a càrrec dels impostos la qual cosa em porta a preguntar: ¿Què li costa a la ciutat tots els càrrecs de confiança? ¿Poden ser substituïts per personal de la casa?
-Elecció directa: fracàs, la gent no els coneix, amb prou feines coneixem el nº 2 de cada llista.
-Que puguin manar. Si el que decideixen és acceptat per la casa gran, potser si que són útils, però si em d’esperar el vist-i-plau del regidor de torn i t’ho tiren enrere com ens passa sovint, quedem en no res.
-En quant a l’elecció directa: si el consell escollit es contrari al sortint a la plaça Sant Jaume, com queda el tema. Això de l’estatut està pensat per si el consell és dels meus, però si és al contrari... qui té la resposta.

En quant al tema que els ajuntaments són presidencialistes, penso que és el millor perquè tenim càrrecs allà, embotits i que es dubta de la seva eficàcia: de què serveix la dualitat president del consell vs. Regidor del districte?

Pere Nieto ha dit...

És evident que el debat és complex i tots vosaltres esteu oferint punts de vista interessants. Per tant intentaré anar desenvolupant algunes de les idees en propers escrits. Per exemple i com a continuació de l'escrit del Jordi. Tenen sentit regidors adscrits si potenciem el paper dels consellers?

jordi sp ha dit...

Per exemple i com a continuació de l'escrit del Jordi. Tenen sentit regidors adscrits si potenciem el paper dels consellers?

Ah, però serveixen per a alguna cosa?

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

El que haguem de ser els consellers de districte hauria de venir marcat per la descentralització o no de la gestió municipal i de la capacitat de decisió dels districtes. Per tant, si no s'opta per assignar més pressupost i més poder decisiu als districtes, els consellers i conselleres ja estem bé com estem, fent representació institucional, fent d'antena receptora de tot allò que es cou al districte i procurant que els nostres grups municipals es posicionin d'una forma o una altra sobre determinades qüestions.
Únicament si avancem en la descentralització municipal podem pensar en donar més responsabilitat als consellers/es, però llavors això implicaria una major dedicació i molts de nosaltres hauriem de prendre una decisió, que vista la precarietat de la política, es planteja difícil. Pel que fa a l'elecció directa, també ha de venir condicionada per la descentralització. A part de les entitats i les persones implicades en les coses del districte, quí coneix als consellers i conselleres?
El regidor/a adscrit/a és ara per ara un element d'enllaç important entre els consellers i la casa gran, però no ha de fer la feina dels consellers. La veu del nostre grup al districte ha de ser cosa nostra i en aquest aspecte hi ha regidors/es que ho tenen més clar i d'altres que són massa intervencionistes.