9 de març

La publicació d’enquestes de cara a les properes eleccions generals permet a nombrosos analistes polítics començar a teoritzar sobre quins seran els elements que acabaran de decidir el vot final del proper 9 de març. Les enquestes pronostiquen un empat tècnic entre el PSOE i el PP i per tant els analistes poden construir les interpretacions que considerin oportunes. Un cop més, però, comença a aparèixer la por al nostre propi sistema democràtic. El que alguns analistes plantegen és que el que acabarà decidint el proper president del govern no seran els vots que rebi el seu partit si no les possibilitats que tingui de fer aliances posteriors. Hi ha pànic a que un president pugui ser captiu de partits minoritaris, amb poca força parlamentària però necessaris per garantir estabilitat de govern. Quina por !!!
És evident que la meva visió és diferent. Formo part d’un d’aquests partits que en moments determinats poden aportar trets diferencials a un govern, potser fins i tot més enllà de la seva força real electoral. El multipartidisme no em fa por. Tampoc li va fer por al PSOE per exemple quan va pactar que al Congrés de Diputats no es reprovés a la Ministra Magdalena Álvarez. O no li va fer por a CIU quan va pactar amb el PP en el govern central. Ningú diu clarament que cal canviar el sistema, sols es deixa anar la possibilitat que una minoria no pot segrestar a un govern. L’actual legislatura al Congrés s’ha caracteritzat per una majoria còmode del PSOE. Ha pactat nombroses lleis amb diferents formacions polítiques, ha hagut de debatre a fons projectes de fort impacte, ha anat canviant d’aliats. És greu això? I si les forces d’esquerra haguessin tingut major representació i això hagués permès fer avançar les polítiques socials de forma més clara això seria antidemocràtic?
L’objectiu hauria de ser aconseguir que molta més gent participi de les eleccions i que molta més gent es senti ben representada. Em nego a acceptar que avançar cap el bipartidisme pur permeti això. I si cal modificar lleis electorals parlem-ne, però no es pot llençar la idea de que hi ha resultats que no són plenament democràtics.
El proper 9 de març em sembla que ningú tindrà majoria absoluta. Crec que el PSOE podrà formar govern. La peça clau a decidir serà amb qui formarà aquest govern o qui li pot garantir l’estabilitat. No hi ha res més democràtic que això. Que la gent voti i decideixi qui governarà, sigui un partit o en siguin quinze. La meva opció és que el PSOE hagi de pactar amb les esquerres. Però també deixo clar que si el PSOE o el PP pacten amb CIU, PNB o Coalició Canària per formar govern, seran governs legítims; no m’agradaran però seran legítims. La complexitat política és bona. En aquest blog aniré explicant perquè crec que s’ha de votar a ICV-EUiA i a Joan Herrera en propers escrits, però crec que també calia deixar clar que els governs de coalició o el suport a governs en minoria són opcions tan legítimes com els governs en majoria absoluta.