Sempre els quedarà París

Diuen que un dels problemes polítics a casa nostra és la manca de lideratge dels principals representants de les institucions i partits. Suposo que hi ha molta gent que el que vol és tenir un president com Sarkozy. Un líder fort, sense contestació, hiperactiu, superheroi i ara sobretot envejat. Sí, envejat, no tan sols és el líder modèlic sinó que a sobre ara té com a suposada parella a l'exmodel i bona cantant Carla Bruni. Potser el nostre president Montilla haurà de prendre nota. Cridar, ser més gestual i vehement, passejar pel món rescatant gent i seduir a dones guapíssimes i que també canten bé com la Leonor Watling (amb tot el meu carinyo). Aquest però no és el meu model. No m'agrada ni la política ni l'estil del Sarkozy. Això sí potser entre l'estil histriònic del Sarkozy i l'absoluta manca de sang del Montilla hauríem de buscar un nou model de lideratge polític. Necessitem líders amb capacitat de crear expectatives i il.lusions, però sense espectacles. Persones que estiguin en política amb passió i alhora amb capacitat professional. És cert que en aquests moments cap dels líders polítics catalans (ni espanyols), compleixen amb aquest criteri. Però les coses no es poden forçar. Als qui vulguin salvadors de la pàtria sempre els quedarà París.