El meu pas per Joves amb Iniciativa

Us reprodueixo una versió curta d'un article que he escrit per la revista Jovent i que explica el meu pas per Joves amb Iniciativa i per l'Entesa.



Haver estat a Joves amb Iniciativa en el moment de la seva fundació és, sens dubte, una de les experiències més intenses de la meva vida. Ho va ser, evidentment, a nivell polític, però també ho va ser a nivell professional, social i personal. La meva incorporació a la política va començar de forma activa quan vaig incorporar-me a militar a l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra (ENE). La meva experiència a l’ENE va ser molt interessant. El nombre de persones afilades a les joventuts no era especialment alt, no concretaré més, però en canvi tenia una gent molt preparada i amb una influència en els Consells de Joventut i en entitats estudiantils i pacifistes, realment destacada. El paper de l’EJNE en la difusió de l’objecció de consciència us asseguro que va ser fonamental. Per tant l’aportació de l’EJNE a Joves amb Iniciativa va ser molt més important del que es podia preveure si sols tinguéssim en compte el nombre de persones que militàvem.
Finalment el procés de Joves amb Iniciativa va arrencar amb el pas a la "reserva" dels històrics de l’EJNE i de la JCC i això va permetre un canvi de ritme absolut. Es va deixar enrera la desconfiança i la sintonia entre el Josep Vendrell i jo mateix va ser esplèndida. La nova etapa s’iniciava amb una alta complicitat i alhora amb una certa inexperiència que ens va portar a organitzar amb fortes mancances l’assemblea constituent de Joves amb Iniciativa.Teníem inexperiència i pocs recursos.
La primera guerra del Golf va significar un moment molt àlgid en la vida de Joves amb Iniciativa. Crec que teníem el discurs preparat i oferíem un nou espai polític a la gent jove i les mobilitzacions ens van servir d’altaveu. Per exemple vam fer una convocatòria per fer un símbol de la pau a la Plaça Sant Jaume amb espelmes i crec que vam comprar unes 50 espelmes, al final vam tenir una assistència que ens va desbordar. Molta gent enviava butlletes demanant informació. Alguns es van quedar pel camí, però molta altra gent va tenir una aportació molt significativa i avui la tenen a ICV. Crec que vam saber tenir cura de la gent i això ens va permetre aglutinar al voltant de Joves amb Iniciativa a gent molt diversa.
A Joves amb Iniciativa vaig treballar molt i vaig aprendre molt més. Vaig conèixer gent que hi era i en sabia molt i vaig rebre a molta gent que vaig intentar acollir el millor possible. Molta d’aquesta gent ara juga un paper decisiu a ICV, a l’Ajuntament de Barcelona, a altres Ajuntaments o al moviment associatiu. Altres fins i tot militen a altres partits polítics d’esquerres.
A Joves vaig poder viure la política com m’agrada que sigui la vida. A Joves em vaig comprometre, em vaig enamorar, em vaig divertir, vaig aprendre, vaig compartir, vaig inventar i em vaig equivocar. I ara tinc una "jefa" que també va passar per Joves, l’Elsa Blasco, i segueixo trobant-me de tant en tant a la gent d’aquella època.
Si destaqués una cosa que vam fer bé de la nostra època de Joves amb Iniciativa és que vam saber posar damunt de la taula la necessitat d’incorporar a gent jove a la direcció, als càrrecs públics, a tot arreu i que les idees de Joves poden fer avançar tota l’organització, com en el nostre moment vam fer amb l’ecosocialisme. Crec que ara la gent jove està més ben valorada a l’organització, i això em sembla fonamental