Una altra de les visites que em va impactar d'aquest darrer viatge al País Basc va ser a Gernika. Hi havia estat abans però no havia visitat el museu de la pau que hi ha al voltant del desgraciat bombardeig de Gernika de l'any 1937. Aquest va ser possiblement el primer cop a la història que es va fer un bombardeig indiscriminat i tan cruel contra la població civil i això deixa un record. També cal recordar que el magnífic quadre de Picasso ha convertit Gernika en una icona de la Pau arreu del món. La primera sorpresa és un museu sobre la Pau i la resolució de conflictes al País Basc sense parlar d'ETA ni del conflicte basc. Per tant es parla de la Pau en general i sols es concreta a Gernika durant la Guerra Civil, però no vull parlar d'això. El museu val la pena, el podeu conèixer virtualment una mica més a la web (http://www.museodelapaz.org/) però si aneu per allà no dubteu en visitar-lo. És emotiu i està ben plantejat. A més vaig poder coincidir amb l'exposició monogràfica sobre Nagasaki i Hiroshima. L'exposició és crua i clara posa la pell de gallina. Fer-se idea del que representa que per una decisió "humana" centenars de milers de persones morissin o quedessin afectades per sempre no es pot assumir fàcilment, però les fotos, els objectes personals i els comentaris de l'exposició et fan entendre que va ser real i que hi ha encara massa dirigents disposats a fer de la guerra un instrument de poder. Enmig de les vacances d'estiu el museu de la pau i l'exposició sobre Hiroshima i Nagasaki és una patada al fetge per recordar-nos que la lluita per la pau segueix sent una de les prioritats de la Humanitat.
dilluns, 13 d’agost del 2007
Viatge al País Basc II. Gernika
Una altra de les visites que em va impactar d'aquest darrer viatge al País Basc va ser a Gernika. Hi havia estat abans però no havia visitat el museu de la pau que hi ha al voltant del desgraciat bombardeig de Gernika de l'any 1937. Aquest va ser possiblement el primer cop a la història que es va fer un bombardeig indiscriminat i tan cruel contra la població civil i això deixa un record. També cal recordar que el magnífic quadre de Picasso ha convertit Gernika en una icona de la Pau arreu del món. La primera sorpresa és un museu sobre la Pau i la resolució de conflictes al País Basc sense parlar d'ETA ni del conflicte basc. Per tant es parla de la Pau en general i sols es concreta a Gernika durant la Guerra Civil, però no vull parlar d'això. El museu val la pena, el podeu conèixer virtualment una mica més a la web (http://www.museodelapaz.org/) però si aneu per allà no dubteu en visitar-lo. És emotiu i està ben plantejat. A més vaig poder coincidir amb l'exposició monogràfica sobre Nagasaki i Hiroshima. L'exposició és crua i clara posa la pell de gallina. Fer-se idea del que representa que per una decisió "humana" centenars de milers de persones morissin o quedessin afectades per sempre no es pot assumir fàcilment, però les fotos, els objectes personals i els comentaris de l'exposició et fan entendre que va ser real i que hi ha encara massa dirigents disposats a fer de la guerra un instrument de poder. Enmig de les vacances d'estiu el museu de la pau i l'exposició sobre Hiroshima i Nagasaki és una patada al fetge per recordar-nos que la lluita per la pau segueix sent una de les prioritats de la Humanitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Espero que hagis tingut un bon viatge. Ha anat unes quantes vegades al País Basc però mai he visitat el museu. Tindré en compte el teu consell en una propera visita. Aprofito el comentari per posar-te al corrent de que he decidit fer públic un document que vaig elaborar fa algun temps i va ser aprovat per ICV, però que de moment dorm en un calaix, ja que crec que és important per a enfortir el vessant social de la coalició. M’agradaria conèixer la teva opinió i t'agrairia que els difonguessis.
Salut.
Què en penseu a ICV de Barcelona de l'ordenança de les biciletes?
Ei Pere!
Que fa temps que no actualitzes...
Com han anat les vacances??
Bé per Euskadi??
Vinga que vagi bé!
Salu!
pd. ens veiem a les festes d'horta, no?
Publica un comentari a l'entrada