Tots els polítics som iguals?

Si bé és cert que els polítics són responsables de la crisi actual que s’ha evidenciat amb el resultat a les darreres eleccions, primer vull matisar algunes coses. En primer lloc no penso acceptar que tots els polítics som iguals. Això és tan fals com dir que tots els dentistes o tots els taquígrafs són iguals, no té ni cap ni peus. Hi ha polítics que han robat, polítics que han prevaricat, polítics que s’han beneficiat del seu càrrec, polítics que han impulsat organitzacions terroristes ... però hi ha també polítics que han defensat la llibertat d’aquest país, hi ha polítics que han anat a la presó per defensar els seus ideals, polítics que han impulsat beneficis per a tota la societat, polítics que han creat l’actual sistema públic d’ensenyament ... Dir que jo sóc igual que Julián Muñoz, Aznar o Josep Anglada (Plataforma per Catalunya) és un insult, directament. Però tampoc sóc igual que Duran i Lleida, Corcuera, Obiols, Anguita, Portabella, Jaume Matas, Montserrat Tura o Xavier Trias, per molt que alguns d’aquests em mereixin el meu respecte. No em dóna la gana d’acceptar que governi qui governi es fa la mateixa política, és absurd. De veritat algú és capaç de defensar que la ciutat de Barcelona seria exactament igual que si hagués governat alguna altra formació política? De veritat algú creu que l’evolució de Nou Barris o el Besòs seria igual havent governat CIU (per exemple)? De veritat algú creu que el servei de teleassistència tindria la mateixa força avui a Barcelona que si hagués governat el PP? Això no s’ho creu ningú. Amb això no vull dir que tot el que hem fet sigui positiu, simplement dic que si hagués governat CIU o PP o sols algun dels partits de l’actual tripartit, la ciutat seria diferent. Posaré un exemple clar. El diari El Punt publica que l’únic conflicte veïnal que ha tingut una repercussió negativa en els partits d’esquerres ha estat la instal·lació de la narcosala a la Vall d’Hebron. Aquest equipament ha suposat un desgast electoral per qui l’ha posat, però era necessari i molta gent ha expressar el seu suport per "aguantar" el conflicte. No tots els polítics són iguals, alguns han decidit mantenir aquest equipament tot i que això ha significat dos anys de tensions i una pèrdua de vots. Ho sento molt no tots som iguals. Tampoc ha estat igual tot el moviment associatiu. Hi ha entitats que han lluitat en contra de la narcosala, hi ha entitats i líders veïnals que s’han amagat i han volgut estar al costat de la protesta per no deixar de ser el "shèriff" del seu barri i en canvi hi ha entitats i persones del moviment associatiu que han defensat l’equipament i ho han fet públicament. No tot el moviment veïnal és igual i malgrat això i que en aquests moments hi ha una crisi de participació en el moviment veïnal no podem dir que l’associacionisme a Barcelona no ha de jugar un paper decisiu en el futur de la ciutat. Aquest article no es pot entendre aïllat, sense veure que sóc crític amb el que hem fet els polítics o el que han fet els mitjans de comunicació, però per afrontar l’autocrítica que faré molt aviat, cal abans que deixi clara aquesta premissa. Ho sento molt i ara sols parlo d’ICV-EuiA, però a la nostra llista hi havia gent com la Neus Català, la Maria Salvo, el Juan Manuel Velasco, el Jordi Clausells, el Toni Coll, la Maria Comín, la Josefa Vázquez, la Carlota Falgueras ... que no són iguals que molts polítics i que tampoc són iguals que aquells que diuen que tots els polítics són iguals, us ho asseguro.