Ha d'estar ICV-EUiA al govern de BCN?

Tenia ganes de contestar la resposta que em va fer el Salva al meu escrit de "decepció" just després de les eleccions de diumenge, sobre si ICV-EuiA hem d’estar o no a l’equip de govern de la ciutat de Barcelona. La decisió d’ERC de plantejar-se seriosament el fet de no estar al govern li dóna a aquest article un matís diferent, però intentaré parlar més de la postura que crec que ha de tenir ICV que no pas de la decisió d’ERC.
Per dir-ho clar jo crec que ICV-EuiA ha d’estar al govern amb el PSC, i en la mesura del opssible amb ERC. I no ho dic, com algú podria pensar per un interès eprsonal de mantenir el lloc de treball, us asseguro que tampoc em costraia tant tornar a l’ensenyament a l’escola Gravi, tornar a fer classes i participar de la Cooperativa. Us asseguro que els meus arguments són polítics i no personals, tot que és evident que el meu pragmatisme, ja prou conegut, influeix en els meus plantejaments. El meu objectiu en política és poder influir en les decisions, no estic en política per ser pur i immaculat, estic en política per transformar i ser al govern pot ser una bona via, tot i que no és evidentment la única. En aquest cas però, crec que Jordi Hereu pot fer un lideratge prou bo, tot i que aquesta tendència exagerada a l’ordre que té, i que durant aquest mandat es poden començar a visualitzar a la ciutat de Barcelona les noves polítiques de la Generalitat especialment en matèria social i d’habitatge. Per tant crec que és necessari n perdre aquest tren.
Per altra banda crec que el resultat de les eleccions de diumenge no té a veure amb un vot de càstig de la política municipal. És una situació de desencís que va molt més enllà de Barcelona, tot i que alguns elements de política local també han influit. Per tant la gent no ha expressat un desencant amb el tripartit municipal, sinó un desencant amb la política i especialment amb les formacions d’esquerres. I això ho demostra el fet que el resultat a la ciutat no ha estat marcat per la manera com s’ha fet la política del districte o els "punts calents" de conflicte. Sols la narcosala de la Vall d’Hebron sembla haver tingut una certa influència. Allò que s’ha fet bé i allò que s’ha fet malament per part del govern municipal ha tingut poca influència electoral. La gent no ha deixat de votar a ICV, segons la meva opinió, perquè estem al govern, sinó per raons més profundes.
Tenim molts deures a fer. Aconseguir entendre perquè s’ha produït aquest vot de càstig tan gran (abstencionisme i vot en blanc), prendre mesures com a ICV-EuiA, afrontar amb valentia com a coalició el nostre futur més immediat, millorar la nostra capacitat d’influència en el govern, aconseguir una major fluidesa i comunicació amb els moviments socials i les noves formes d’organització ... bàsicament aconseguir guanyar de nou la confiança de la gent que voldria apostar per una força ecologista i d’esquerres.
La decisió d’ERC sols aguditza aquesta situació. El PSC pot optar entre una sociovergència còmoda o un govern d’esquerres de difícil gestió. Estic convençut que aquesta darrera opció és la millor per defensar allò que ens creiem com a ICV-EuiA. Entendria no estar al govern si això permetés ajudar a construir una alternativa, estic d’acord en que hem d’aconseguir governar Barcelona diferent i tindrem temps d’anar plantejant les prioritats.