Ha mort Josep Maria Huertas Claveria, un dels millors periodistes que ha conegut el nostre país. El seu empresonament al final del franquisme és sempre una de les referències més destacades quan es fa la seva biografia, però en Josep Maria Huertas va fer la seva gran aportació al periodisme en la seva tasca diària. Ningú com ell ha retratat la ciutat de Barcelona i els seus barris amb tant encert i tanta passió. La seva tasca no es va limitar mai a "retratar" la ciutat. Explicava històries de Barcelona per defensar un model de ciutat. La seva feina sobre Barcelona no va ser mai "neutral".
En aquest sentit va participar a una taula rodona que es va organitzar al Districte amb motiu del Centenari de l’annexió de Sant Joan d’Horta a Barcelona el passat 2004, al costat de Màrius Serra i Sílvia Tarragona. Ni tan sols el fet de participar d’un acte commemoratiu ni compartir taula amb aquests altres ponents el van desviar del seu objectiu de defensar el seu model de Barcelona. Josep Maria Huertas va contribuir de forma decidida a que la ciutat de Barcelona es preocupi, no sempre prou, del seu passat i del seu patrimoni.
I si estimava la ciutat, no cal que us digui res de quina era la seva relació amb el seu barri del Poblenou, el meu barri, I és aquí on vaig tenir la sort de poder conèixer al Josep Maria Huertas Claveria més de prop. Des de ser monitor del seu fill Guillem a l’intent fallit de recuperar la revista Quatre Cantons. Crec que una gran part del caràcter del barri del Poblenou s’ha pogut mantenir gràcies a personatges com el Josep Maria que van servir d’altaveu d’un barri que avui dia segueix lluitant per reivindicar el seu patrimoni industrial, amb exemples tan clars com el de Can Ricart. D’aquest tema potser en parlaré algun altre dia.
Avui sols vull recordar la figura d’en Josep Maria Huertas i expressar el meu més sincer condol per l’Araceli i el Guillem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada