Tot i que acabo d’estrenar-me en el blog i no tenia intenció de fer moltes opinions que s’escapin del meu àmbit més immediat (el Districte d’Horta-Guinardó i la ciutat de Barcelona), no puc escapar-me d’opinar sobre la proposta del president del Consell Nacional d’ICV, Joan Armet d’anar avançant cap a la confluència amb ERC.
Jo vaig arribar a la militància a ICV a partir de l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra, com el mateix Joan Armet. Considero que en Joan Armet ha estat i és un dels valors importants d’ICV. Ara discrepo de la seva proposta i reitero que les meves opinions provenen d’algú que sempre s’ha considerat nacionalista i que sempre he cregut que les meves opinions es podien defensar de forma més clara i contundent dins d’ICV.
Podria debatre aquest tema a partir d’elements polítics de fons, de considerar quin és el paper del nacionalisme avui dia o d’establir quines prioritats ha de tenir una força política d’esquerres. També podria plantejar si seria més factible un procés d’unitat orgànica amb ERC o amb el PSC, però crec que les coses no van per aquí. Es tracta d’oportunitat política.
Defenso clarament governs plurals d’esquerra i aquesta opció crec que es garanteix millor des de la pluralitat amb projectes clarament diferenciats que no intents artificials d’aglutinar allò que no té sentit. La nostra opció ha ser enfortir les diferents opcions de l’esquerra a casa nostra. Per mobilitzar a la gent d’esquerres de Catalunya ICV ha d’apostar clarament, com ja està fent, per un perfil propi i diferenciat. Hi ha gent del nostre projecte que prové de moltes sensibilitats diferents i que ara es sent còmode en aquest projecte. És cert que un excés de disgregació política acaba portant a la desmobilització i a la incomprensió de molta gent (en aquest sentit a ICV en tenim molta experiència), però en aquests moments la força política que representa ICV-EuiA a les diferents institucions representa un espai molt important de l’esquerra transformadora d’aquest país.
Jo vaig arribar a la militància a ICV a partir de l’Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra, com el mateix Joan Armet. Considero que en Joan Armet ha estat i és un dels valors importants d’ICV. Ara discrepo de la seva proposta i reitero que les meves opinions provenen d’algú que sempre s’ha considerat nacionalista i que sempre he cregut que les meves opinions es podien defensar de forma més clara i contundent dins d’ICV.
Podria debatre aquest tema a partir d’elements polítics de fons, de considerar quin és el paper del nacionalisme avui dia o d’establir quines prioritats ha de tenir una força política d’esquerres. També podria plantejar si seria més factible un procés d’unitat orgànica amb ERC o amb el PSC, però crec que les coses no van per aquí. Es tracta d’oportunitat política.
Defenso clarament governs plurals d’esquerra i aquesta opció crec que es garanteix millor des de la pluralitat amb projectes clarament diferenciats que no intents artificials d’aglutinar allò que no té sentit. La nostra opció ha ser enfortir les diferents opcions de l’esquerra a casa nostra. Per mobilitzar a la gent d’esquerres de Catalunya ICV ha d’apostar clarament, com ja està fent, per un perfil propi i diferenciat. Hi ha gent del nostre projecte que prové de moltes sensibilitats diferents i que ara es sent còmode en aquest projecte. És cert que un excés de disgregació política acaba portant a la desmobilització i a la incomprensió de molta gent (en aquest sentit a ICV en tenim molta experiència), però en aquests moments la força política que representa ICV-EuiA a les diferents institucions representa un espai molt important de l’esquerra transformadora d’aquest país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada