Mirant per la finestra. Impressions d'un confinament. 3

Un dels temes que també serà interessant de valorar és com canvia tot el tema de les relacions. Li he donat moltes voltes a això. El confinament ha trencat moltes rutines de relació, de parella per exemple. S’ha parlat molt d’un tema que realment és dramàtic, la convivència amb una parella maltractadora. L’infern que molts dones han de patir es torna més insuportable en una situació de confinament com aquesta. És un tema que em provoca molta angoixa. Però també posa a prova relacions estables de parella on la convivència permanent esdevé una prova de foc. O bé al revés, parelles que viuen el confinament separades. S’han fet enquestes i tot sobre què dificulta més la continuïtat d’una parella després del confinament, si haver estat convivint junts o per separat. No ho tinc clar, no són expert en parelles...I el que també canvia, i molt, són les relacions familiars.

Hi ha famílies que gairebé s’estan descobrint ara. Mares i pares han de fer un nou paper que fins ara sols havien tastat en moltes ocasions. Vivim en una societat molt especialitzada i hi ha personal i recursos per tot allò que necessitem. De cop i volta moltes persones han hagut de fer teletreball a casa, estar pendents de les criatures, fer de «mestres» a temps parcial, fer la feina de la casa, fer de parella...i fer-ho, a vegades amb situacions de pressió importants per aspectes econòmics, de salut o de relacions. És realment un repte. No m’agrada ser reduccionista. És cert que molta gent ha descobert el que és jugar més amb els seus fills i filles, fer un pastís junts o entendre com s’ho fan a l’escola amb les matemàtiques manipulatives. Però la part bona que té això no pot amagar la situació estressant per a molta gent. Les famílies es coneixeran molt més, és cert, hauran après fortaleses i debilitats, hauran compartit moltes més coses, però sovint a base d’unes tensions que possiblement ara intentem no fer aflorar perquè la situació no ho permet, però que després poden sortir.

I finalment han canviat les relacions d’amistat. Aquí potser és la part més positiva de totes. Crec, en primer lloc, que la situació actual ens permet veure més qui és per a nosaltres imprescindible. La gent ha preguntat molt més, s’ha acostat més a la gent tot i que la distància física hagi estat superior. Per a mi, les amistats són una peça clau de la meva vida, i aquests dies encara he estat més conscient. Hem buscat les maneres per sentir-nos a prop amb missatges, trucades, videotrucades...he compartit poemes, fotos, jocs, memes, cançons...he parlat amb calma. He estat més conscient que mai de la importància que tenen per a mi algunes persones. He recordat amb carinyo anècdotes i moments. He pensat què tinc ganes de fer quan acabi aquesta situació. I hem creat maneres d’estar a prop curioses. Per exemple seguint les sessions al Instagram Live de DJ Favàritx, bon amic. Sols el vèiem a ell però jo agafo una cervesa, em poso a ballar i vaig comentant i llegint els comentaris d’amigues i amics i em sento una mica més a prop. Que quedi clar, quan pugui recuperar la normalitat tornaré a abraçar, a emocionar-me al costat d’algú, a mirar de veritat als ulls, a brindar fent xocar les copes, a compartir cançons...saber que hi ha altres maneres de relacionar-te amb la gent que estimes no vol dir que no segueixi tenint clar que la millor manera de relacionar-me és en viu.

Sobretot enyoro sentir-me a prop de la gent que estimo i que ara tinc més lluny. Veure a la meva mare, poder estar amb els meus alumnes, compartir un concert, xerrar i xerrar al costat del mar, brindar amb vi i mirant-nos als ulls...perquè ara, més que mai, veig que sóc una persona molt afortunada amb molta gent amb la que m’estimo.