dilluns, 30 de desembre de 2019

Experiències culturals del 2019




Ha estat un any que he viscut molt plenament. He gaudit de molts moments irrepetibles. Molts d’ells sol, gaudint d’un bon llibre o un concert. Moltes altres vegades amb companyia, amb molt bona gent (però d’això no en parlo avui aquí). Us deixo aquí algunes recomanacions a partir del que jo he viscut, en l’àmbit cultural, aquest 2019.

7 LLIBRES DESTACATS

Aquest any he llegit uns quants llibres menys. Ha influït que he sortit més i també que no he acabat d’encertar alguns llibres. Igualment crec que 37 llibres és una bona xifra. No és senzill escollir-ne 7. I ho faig no com a crític literari sinó com a lector. No valoro tant la qualitat literària, que lògicament influeix molt, sinó allò que m’ha transmès o allò que m’ha fet sentir. Curiosament alguns dels que incloc aquí són dels darrers que he llegit. Aquí va la llista (no està ordenada).

- «FranKissStein» Jeanette Winterson. Un magnífic llibre, molt ben escrit i que afronta temes actuals com la identitat de gènere, la intel·ligència artificial, l’allargament de la vida...amb gosadia i provocació. Un llibre molt recomanable.

- «Les vides blaves (un pont al mar)» Alba Fernández Pous. Un llibre sorprenent. Breu però intens. Jo l’he llegit sense preocupar-me si seguia tota la història o no. Poètic, arriscat. Un llibre que mossega i que situa la tristesa com una vivència intensa i necessària.

- «Les formes del verb anar» Jenny Erpenbeck. Una història captivadora, compromesa i actual. La relació d’un professor universitari jubilat amb un grup de persones refugiades. Sensible i escrit de forma meravellosa.

- «La carretera» Cormac McCarthy. No és cap novetat però no l’havia llegit. Un llibre apocalíptic que ens parla de la mort o més aviat d’allò a que ens aferrem per seguir vius.

- «Las partículas elementales» Michel Houellebecq. Un altre llibre que tenia pendent de feia temps. Molt ben escrit i a més interessant pel que et planteja de dubte ètic. No et deixa indiferent.

- «Lectura fácil» Cristina Morales. Al contrari del que du el títol no és gens senzill de llegir. Original, provocador. A vegades no saps si és transgressió o presa de pèl. L’he posat més perquè m’ha impactat que com a llibre que m’hagi agradat.

- «La biblioteca en llamas» Susan Orlean. Un llibre magnífic que a partir de la notícia de l’incendi de la biblioteca de Los Ángeles construeix un homenatge a les biblioteques, els llibres i la lectura. Molt interessant.

7 CONCERTS DESTACATS

L’any passat vaig anar a 37 concerts i pensava que no ho superaria, però aquesta ha estat una de les meves passions d’aquest 2019, anar a veure música en directe i he vist 53 concerts. Sovint de petit format, però sobretot en viu. En aquest sentit destacar que la sala Rocksound s’ha convertit en un dels meus espais vitals preferits, o la sala Apolo, el MEAM, el Honky Tonk o el gimnàs de Montbau. Aquí van cronològicament els 7 concerts que he volgut destacar.

«Quique González» Palau de la Música. No falla mai. Aquesta gira interpreta poemes de Luis García Montero, per tant dues persones que admiro en un sol espectacle. Una gran banda, unes cançons molt diverses i un gran directe.

«El Kanka» Sant Jordi Club. És poesia i és espontaneïtat. Un artista autèntic que té unes lletres molt maques. D’aquells concerts, que a més, vius amb intensitat, passió i sorpreses.

- «Luke Winslow-King» Rocksound. Ja l’havia vist en viu i m’havia encantat. Aquest cop un acústic, ell sol, en el que va demostrar que és un gran músic i un artista molt proper.

- «Alex Zayas&Mike Wheeler» Nou Barris. En general destacar el Festival de Blues de Barcelona, una meravella de música en veu i gratuïta de la nostra ciutat. I destaco aquest concert perquè va ser dels millors i perquè a Alex Zayas l’he vist més cops aquest any.

- «Little Steven» Sala Apolo. Ser un guitarrista famós no fa que s’acomodi. Els seus concerts són espectacles vibrants, soul i rock amb energia, ganes i d’alta qualitat.

- «Levi Parham» Rocksound. Un altre dels grans músics que passen per aquesta sala. Concert autèntic, vivències plenes i músics amb ganes de compartir moment inoblidables. I descobrint cançons com «Kiss me in the morning».

- «Morgan» Sala Apolo. He vist uns quants cops aquesta banda de Madrid i no em decepcionen gens. És un dels casos més clars per entendre perquè val la pena viure la música en directe.

7 ESPECTACLES DESTACATS

Mai havia anat tant al teatre i estic molt content. La sala Beckket al costat de casa hi ajuda però també cada cop veig mes clar que allò que passa en viu m’emociona més.

- «Woyzeck» Farinera del Clot. Drama en el marc del pàrking Shakespeare d’hivern. Una obra dura, que incomoda i amb una interpretació principal magnífica.

- «El chico de l'última fila» Sala Beckket. Molt bona obra, intensa i molt completa. Grans intèrprets.

- «Suite TOC número 6». Sala Beckket. Les germanes Peya cada cop em captiven més. Una obra duríssima, de gran creativitat i molt valenta per parlar de la salut mental.

- «Ocaña, reina de las Ramblas» Sala Beckett. Una obra amb format cabaret tendra i nostàlgica. La copla i un monòleg molt bonic ens ajuden a fer un homenatge a l’Ocaña.

- «Cinco horas con Mario» Teatre Goya. Un clàssic que jo no havia vist mai. Lola Herrera fa un gran paper fent creïble un personatge que no és per la seva edat. Quina actriu!

- «360 grams» Sala Beckett. El festival escena Poblenou és un dels luxes del meu barri. La seva directora, Ada Vilaró, em va emocionar i em va incomodar. Com es pot parlar d’una manera tan màgica de la pèrdua del pit per una malaltia? Un nu total que em va sacsejar molt. Increïble.

- «Cosa cos» CCCB. Altre cop les germanes Peya. Increïble espectacle, màgic, creatiu, plàstic per parlar-nos del cos. Música, dansa, cos...

7 SÈRIES DESTACADES

No he anat al cinema gairebé mai. He optat per experiències més en viu, però aquest és un repte pel 2020, tornar al cinema. Algunes pelis que he vist m’han agradat «Els dies que vindran», «Dolor y castigo», «The green book»... He vist també unes quantes sèries, encara no sóc un addicte però vag pujant la dosi...

- «You». Ja estic veient la segona temporada i em sembla que acabaré decebut. La primera em va atrapar molt. Obsessions que a vegades veus a prop.

- «Derry Girls». Una manera esbojarrada d’acostar-se a Irlanda època del IRA. He rigut molt. Surrealisme.

- «Years and Years». Ciència ficció política, o potser no tant.

- «Chernóbil». Molt ben feta. Inquietant i enganxa molt. Sèrie breu, això també està bé.

- «La casa de papel». M’hi he enganxat, ho confesso. Crec que els personatges són molt interessants i que la sèrie sap evolucionar.

- «Big little lies». La segona temporada m’ha agradat molt. Crec que Meryl Streep permet crear una visió diferent a la mateixa trama.

- «The end of the fucking world». Una sèrie molt bona, segueix provocant, fent riure, emocionant. La trobo molt captivadora.