Ha estat un any que he viscut molt
plenament. He gaudit de molts moments irrepetibles. Molts d’ells
sol, gaudint d’un bon llibre o un concert. Moltes altres vegades
amb companyia, amb molt bona gent (però d’això no en parlo avui
aquí). Us deixo aquí algunes recomanacions a partir del que jo he
viscut, en l’àmbit cultural, aquest 2019.
7
LLIBRES DESTACATS
Aquest
any he llegit uns quants llibres menys. Ha influït que he sortit més
i també que no he acabat d’encertar alguns llibres. Igualment crec
que 37 llibres és una bona xifra. No és senzill escollir-ne 7. I ho
faig no com a crític literari sinó com a lector. No valoro tant la
qualitat literària, que lògicament influeix molt, sinó allò que
m’ha transmès o allò que m’ha fet sentir. Curiosament alguns
dels que incloc aquí són dels darrers que he llegit. Aquí va la
llista (no està ordenada).
-
«FranKissStein» Jeanette Winterson. Un magnífic llibre, molt ben
escrit i que afronta temes actuals com la identitat de gènere, la
intel·ligència artificial, l’allargament de la vida...amb gosadia
i provocació. Un llibre molt recomanable.
-
«Les vides blaves (un pont al mar)» Alba Fernández Pous. Un llibre
sorprenent. Breu però intens. Jo l’he llegit sense preocupar-me si
seguia tota la història o no. Poètic, arriscat. Un llibre que
mossega i que situa la tristesa com una vivència intensa i
necessària.
-
«Les formes del verb anar» Jenny Erpenbeck. Una història
captivadora, compromesa i actual. La relació d’un professor
universitari jubilat amb un grup de persones refugiades. Sensible i
escrit de forma meravellosa.
-
«La carretera» Cormac McCarthy. No és cap novetat però no l’havia
llegit. Un llibre apocalíptic que ens parla de la mort o més aviat
d’allò a que ens aferrem per seguir vius.
-
«Las partículas elementales» Michel Houellebecq. Un altre llibre
que tenia pendent de feia temps. Molt ben escrit i a més interessant
pel que et planteja de dubte ètic. No et deixa indiferent.
-
«Lectura fácil» Cristina Morales. Al contrari del que du el títol
no és gens senzill de llegir. Original, provocador. A vegades no
saps si és transgressió o presa de pèl. L’he posat més perquè
m’ha impactat que com a llibre que m’hagi agradat.
-
«La biblioteca en llamas» Susan Orlean. Un llibre magnífic que a
partir de la notícia de l’incendi de la biblioteca de Los Ángeles
construeix un homenatge a les biblioteques, els llibres i la lectura.
Molt interessant.
7
CONCERTS DESTACATS
L’any passat vaig anar a 37 concerts
i pensava que no ho superaria, però aquesta ha estat una de les
meves passions d’aquest 2019, anar a veure música en directe i he
vist 53 concerts. Sovint de petit format, però sobretot en viu. En
aquest sentit destacar que la sala Rocksound s’ha convertit en un
dels meus espais vitals preferits, o la sala Apolo, el MEAM, el Honky
Tonk o el gimnàs de Montbau. Aquí van cronològicament els 7
concerts que he volgut destacar.
«Quique González» Palau de la
Música. No falla mai. Aquesta gira interpreta poemes de Luis García
Montero, per tant dues persones que admiro en un sol espectacle. Una
gran banda, unes cançons molt diverses i un gran directe.
«El Kanka» Sant Jordi Club. És
poesia i és espontaneïtat. Un artista autèntic que té unes
lletres molt maques. D’aquells concerts, que a més, vius amb
intensitat, passió i sorpreses.
- «Luke Winslow-King» Rocksound. Ja
l’havia vist en viu i m’havia encantat. Aquest cop un acústic,
ell sol, en el que va demostrar que és un gran músic i un artista
molt proper.
- «Alex Zayas&Mike Wheeler» Nou
Barris. En general destacar el Festival de Blues de Barcelona, una
meravella de música en veu i gratuïta de la nostra ciutat. I
destaco aquest concert perquè va ser dels millors i perquè a Alex
Zayas l’he vist més cops aquest any.
- «Little Steven» Sala Apolo. Ser un
guitarrista famós no fa que s’acomodi. Els seus concerts són
espectacles vibrants, soul i rock amb energia, ganes i d’alta
qualitat.
- «Levi Parham» Rocksound. Un altre
dels grans músics que passen per aquesta sala. Concert autèntic,
vivències plenes i músics amb ganes de compartir moment
inoblidables. I descobrint cançons com «Kiss me in the morning».
- «Morgan» Sala Apolo. He vist uns
quants cops aquesta banda de Madrid i no em decepcionen gens. És un
dels casos més clars per entendre perquè val la pena viure la
música en directe.
7
ESPECTACLES DESTACATS
Mai havia anat tant al teatre i estic
molt content. La sala Beckket al costat de casa hi ajuda però també
cada cop veig mes clar que allò que passa en viu m’emociona més.
- «Woyzeck» Farinera del Clot. Drama
en el marc del pàrking Shakespeare d’hivern. Una obra dura, que
incomoda i amb una interpretació principal magnífica.
- «El chico de l'última fila» Sala
Beckket. Molt bona obra, intensa i molt completa. Grans intèrprets.
- «Suite TOC número 6». Sala
Beckket. Les germanes Peya cada cop em captiven més. Una obra
duríssima, de gran creativitat i molt valenta per parlar de la salut
mental.
- «Ocaña, reina de las Ramblas»
Sala Beckett. Una obra amb format cabaret tendra i nostàlgica. La
copla i un monòleg molt bonic ens ajuden a fer un homenatge a
l’Ocaña.
- «Cinco horas con Mario» Teatre
Goya. Un clàssic que jo no havia vist mai. Lola Herrera fa un gran
paper fent creïble un personatge que no és per la seva edat. Quina
actriu!
- «360 grams» Sala Beckett. El
festival escena Poblenou és un dels luxes del meu barri. La seva
directora, Ada Vilaró, em va emocionar i em va incomodar. Com es pot
parlar d’una manera tan màgica de la pèrdua del pit per una
malaltia? Un nu total que em va sacsejar molt. Increïble.
- «Cosa cos» CCCB. Altre cop les
germanes Peya. Increïble espectacle, màgic, creatiu, plàstic per
parlar-nos del cos. Música, dansa, cos...
7
SÈRIES DESTACADES
No he anat al cinema gairebé mai. He
optat per experiències més en viu, però aquest és un repte pel
2020, tornar al cinema. Algunes pelis que he vist m’han agradat
«Els dies que vindran», «Dolor y castigo», «The green book»...
He vist també unes quantes sèries, encara no sóc un addicte però
vag pujant la dosi...
- «You». Ja estic veient la segona
temporada i em sembla que acabaré decebut. La primera em va atrapar
molt. Obsessions que a vegades veus a prop.
- «Derry Girls». Una manera
esbojarrada d’acostar-se a Irlanda època del IRA. He rigut molt.
Surrealisme.
- «Years and Years». Ciència ficció
política, o potser no tant.
- «Chernóbil». Molt ben feta.
Inquietant i enganxa molt. Sèrie breu, això també està bé.
- «La casa de papel». M’hi he
enganxat, ho confesso. Crec que els personatges són molt
interessants i que la sèrie sap evolucionar.
- «Big little lies». La segona
temporada m’ha agradat molt. Crec que Meryl Streep permet crear una
visió diferent a la mateixa trama.
- «The end of the fucking world».
Una sèrie molt bona, segueix provocant, fent riure, emocionant. La
trobo molt captivadora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada