La
meva escola, l’escola Gravi, celebra els seus 50 anys aquest curs.
Curiosament igual que jo i ja sé que queda personalista dir-ho, però
que voleu que us digui, em fa il·lusió. Vull dedicar algun escrit a
parlar de l’escola, sobretot de la meva visió personal, de les
meves sensacions. Ja hi ha altres espais per veure què fa l’escola
o com celebra l’aniversari i per això us convido a visitar la web.
50 anys ens sembla molt però moltes escoles a Catalunya són igual o
més antigues. Sens dubte un bon senyal.
Gravi
és una escola que té algunes particularitats interessants.
D’entrada el fet de ser una escola cooperativa ja marca un caràcter
especial. A Catalunya deu haver-hi al voltant de 4.000 escoles, les
cooperatives (si més no les que estem agrupades a l’entorn de la
Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya), no arribem
a les 40. Però a més Gravi va néixer arrel d’una cooperativa
d’habitatges, la Cooperativa Graciense de Viviendas, va passar
després a ser cooperativa de pares i mares i posteriorment a
cooperativa de treball associat.
Actualment
manté aquesta estructura de cooperativa de treball associat, és a
dir una immensa majoria dels treballadors i treballadores de l’escola
en som els propietaris, no tan sols el personal docent. En aquest
article no parlo de quin ha de ser el model d’escola pública,
concertada, privada. Sols vull destacar que el model cooperatiu a mi
m’ha agradat per una escola com la meva. Sens dubte és un model
que aporta caràcter. El grau de compromís i estabilitat de la
plantilla, el desenvolupament de pràctiques participatives o la
proximitat entre la presa de les decisions i com es duen a terme són
aspectes que en una escola cooperativa prenen molta força.
Insisteixo que no estic donant per suposat que moltes altres escoles
no ho tinguin, però en aquest cas vull posar en valor la força del
cooperativisme. Crec que acaba repercutint de forma directa en la
gestió (òbviament), però també en el dia a dia educatiu de
l’escola.
També
és cert que el model cooperatiu per a una escola té riscos
destacats. La dificultat de gestió en mans d’un equip bàsicament
docent, el fet de ser més vulnerables que altres models de
concertada a les situacions de crisi o el risc que suposa haver
d’assumir la responsabilitat econòmica d’un projecte tan gran
pesen de forma clara. Però igualment crec que és una aposta que val
la pena. Fa 23 anys vaig entrar a l’escola Gravi, llavors era
encara cooperativa de famílies. Vaig poder viure els inicis de la
cooperativa de treball i totes les dificultats per tirar-la endavant.
Vaig assumir durant un temps la presidència de la cooperativa on
vaig aprendre moltes coses. Vaig estar 8 anys d’excedència i vaig
tornar a l’escola i avui segueixo defensant el model cooperatiu.
Per cert, igual que ho faig en altres àmbits formant part de
projectes com Som Energia, Fiare o la cooperativa de consum Estèvia.
Avui
ho deixo aquí, perquè a part de parlar de perquè m’agrada el
model de titularitat de la meva escola també em vindrà de gust
parlar d’altres coses de Gravi.
1 comentari:
TENIU RISCOS,PERO TAMBE UNA CERTA LLIBERTAT EN LA VOSTRE LINIA EDUCATIVA...I AIXO NO TE PREU,CONSIDERANT ELS MES QUE POSIBLES NOUS "40 AÑOS DE PAZ",QUE S'ENS VENEN A SOBRE...
Publica un comentari a l'entrada