dissabte, 15 d’abril del 2017

La meva escola fa 50 anys i és una cooperativa.



La meva escola, l’escola Gravi, celebra els seus 50 anys aquest curs. Curiosament igual que jo i ja sé que queda personalista dir-ho, però que voleu que us digui, em fa il·lusió. Vull dedicar algun escrit a parlar de l’escola, sobretot de la meva visió personal, de les meves sensacions. Ja hi ha altres espais per veure què fa l’escola o com celebra l’aniversari i per això us convido a visitar la web. 50 anys ens sembla molt però moltes escoles a Catalunya són igual o més antigues. Sens dubte un bon senyal.

Gravi és una escola que té algunes particularitats interessants. D’entrada el fet de ser una escola cooperativa ja marca un caràcter especial. A Catalunya deu haver-hi al voltant de 4.000 escoles, les cooperatives (si més no les que estem agrupades a l’entorn de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament de Catalunya), no arribem a les 40. Però a més Gravi va néixer arrel d’una cooperativa d’habitatges, la Cooperativa Graciense de Viviendas, va passar després a ser cooperativa de pares i mares i posteriorment a cooperativa de treball associat.

Actualment manté aquesta estructura de cooperativa de treball associat, és a dir una immensa majoria dels treballadors i treballadores de l’escola en som els propietaris, no tan sols el personal docent. En aquest article no parlo de quin ha de ser el model d’escola pública, concertada, privada. Sols vull destacar que el model cooperatiu a mi m’ha agradat per una escola com la meva. Sens dubte és un model que aporta caràcter. El grau de compromís i estabilitat de la plantilla, el desenvolupament de pràctiques participatives o la proximitat entre la presa de les decisions i com es duen a terme són aspectes que en una escola cooperativa prenen molta força. Insisteixo que no estic donant per suposat que moltes altres escoles no ho tinguin, però en aquest cas vull posar en valor la força del cooperativisme. Crec que acaba repercutint de forma directa en la gestió (òbviament), però també en el dia a dia educatiu de l’escola.

També és cert que el model cooperatiu per a una escola té riscos destacats. La dificultat de gestió en mans d’un equip bàsicament docent, el fet de ser més vulnerables que altres models de concertada a les situacions de crisi o el risc que suposa haver d’assumir la responsabilitat econòmica d’un projecte tan gran pesen de forma clara. Però igualment crec que és una aposta que val la pena. Fa 23 anys vaig entrar a l’escola Gravi, llavors era encara cooperativa de famílies. Vaig poder viure els inicis de la cooperativa de treball i totes les dificultats per tirar-la endavant. Vaig assumir durant un temps la presidència de la cooperativa on vaig aprendre moltes coses. Vaig estar 8 anys d’excedència i vaig tornar a l’escola i avui segueixo defensant el model cooperatiu. Per cert, igual que ho faig en altres àmbits formant part de projectes com Som Energia, Fiare o la cooperativa de consum Estèvia.


Avui ho deixo aquí, perquè a part de parlar de perquè m’agrada el model de titularitat de la meva escola també em vindrà de gust parlar d’altres coses de Gravi.

1 comentari:

Oliva ha dit...

TENIU RISCOS,PERO TAMBE UNA CERTA LLIBERTAT EN LA VOSTRE LINIA EDUCATIVA...I AIXO NO TE PREU,CONSIDERANT ELS MES QUE POSIBLES NOUS "40 AÑOS DE PAZ",QUE S'ENS VENEN A SOBRE...