dijous, 28 de juliol de 2016

Escola Nova 21, llums, ombres i reptes.



A casa nostra els debats sempre són molt vius. En el món de l'educació ara s'ha obert un de molt interessant a l'entorn del projecte Escola Nova 21. Aquesta idea promoguda per Unesco.Cat, Fundació Jaume Bofill, UOC i Educaixa ha comptat amb un grup impulsor d'escoles molt diverses però que comparteixen experiències innovadores. La idea que es planteja és compartir els reptes de l'escola d'avui dia i compartir propostes de com fer-hi front. A llarg dels seus documents apareix sovint el concepte de marc d'escola avançada. La idea és seleccionar 200 centres educatius que apostin per formar-ne part, i dins d'aquests 200 escollir-ne 30 que tinguin un procés de canvi més acompanyat.

La resposta de la comunitat educativa ha estat globalment positiva. 487 han demanat formar-ne part i això vol dir que ho han hagut de debatre en claustre i consell escolar i per tant molta gent del món educatiu ha decidit impulsar aquest projecte. A la meva escola, escola Gravi, també hi hem apostat i per tant al setembre sabrem si en formem part. Personalment tinc clar que és una bona oportunitat, però com és lògic també tinc els meus dubtes i puc entendre algunes de les crítiques que he pogut llegir. En tot cas les valoracions que faig aquí són com sempre a títol estríctament personal.

Hi ha articles diversos que posen en dubte alguns dels seus plantejaments, com per exemple de Xavier Díez, Xavier Besalú o Jaume Funes

Si bé és cert que algunes de les entitats que impulsen Escola Nova 21 tenen una gran implicació en el món educatiu, també és cert que algunes entitats molt compromeses i fonamentals a casa nostra al voltant de l'escola no en formen part. Molta gent haguéssim valorat més un gruix més significatiu d'entitats educatives, tant del moviment associatiu com de les universitats. Per altra banda la presència d'una entitat financera tan destacada entre les entitats impulsores és evident que ha d'aixecar recels. El meu model educatiu dubto que sigui el mateix que el de les entitats bancàries i per tant la por a la mercantilització de l'educació és lògica. Altres dubtes són si es pot plantejar un debat conjunt i un projecte de xarxa per un nou model educatiu sense entrar en política, sense parlar de model de finançament, sense parlar de situació laboral o sense parlar del model públic-concertat-privat. Per altra banda la presència de determinats centres a la llista d'escoles impulsores aixeca dubtes, tot i que aquí la gran diversitat entre aquestes escoles fa que sigui un debat complicat, però també és una voluntat d'expressar diversitat. La manera de treballar d'escoles com Escola Fluvià, Institut Quatre Cantons o escoles com Jesuïtes o col·legi Montserrat (per citar casos molt clars) són tan diferents que no ajuda a saber per on anirà tot el procés, i això pot ser un punt fort o feble, segons. També hi hagut una crítica clara a que moltes escoles difícilment poden posar en el centre de la seva tasca la innovació amb les condicions en les que han de treballar.

I també hi ha altres elements que poden despertar neguits. Per exemple a mi no m'agrada aquest procés llarg de presentar-se i esperar ser seleccionat per formar-ne part. O no m'acaba de convèncer la permanent idea de innovació i escola avançada. Miraré d'explicar-ho després. A totes les crítiques que he fet constar anteriorment, jo no sóc jo que he de respondre, ja ho fan els seus protagonistes. Però també és cert que hi ha aspectes molt positius que m'agradaria posar en valor d'Escola Nova 21.

Crec que si es fa una bona feina, serà una ocasió molt bona de crear una potent xarxa de centres educatius amb voluntat de trnasformar l'educació dia a dia. Hi ha moltes escoles que estan duent a terme experiències molt interessant, sovint poc cridaneres o mediàtiques, però de gran profunditat. Hi ha molta gent de l'educació que cada dia es planteja com pot fer avançar la seva escola, com pot aconseguir una millor atenció als nois i noies, com fer que es transformi la nostra societat en positiu, també a partir de les aules. I posar en valor aquesta tasca i posar aquestes experiències en xarxa és un bon repte. Potser hi havia altres eines que haguessin servit, però el que és cert és que la força que ha demostrat en el seu inici Escola Nova 21 és una garantia. I és important que aquest procés es faci partint dels centres. No sols d'entitats o institucions, no sols de mestres amb gran capacitat, sinó també dels claustres i de les escoles en general. Per tant espero que com a escola en formem part. Perquè vull tenir noves eines de debat i formació, perquè vull formar part de projectes que van més enllà de la meva escola, perquè tinc ganes d'aprofitar les energies d'altres claustres i perquè m'encanta debatre sobre educació. I també, perquè no dir-ho, perquè pot ser una bona ocasió per posar en valor allò que fan les escoles en positiu davant de la nostra societat.

Però tampoc serà senzill. Què vol dir ser escola innovadora o avançada? En algun article anterior ja vaig dir que el concepte innovació a mi no m'acaba de convèncer. Crec que posa massa el valor en fer coses noves i no tant en fer coses bones. Una bona escola no pot ser permanentment innovadora perquè voldria dir que els canvis són més valorats que la estabilitat. El que hem de demanar als centres és que permanentment valorin quina és la millor forma de fer front al repte d'educar, sabent trobar sortides flexibles que permetin combinar experiència i tradició amb voluntat de trobar noves respostes. I què vol dir ser escola de qualitat?


En fi, un bon repte, un debat complex i una gran oportunitat que ha de permetre posar sobre la taula la diversitat de les propostes de l'escola a casa nostra més que la unificació de receptes per fer front als reptes que tenim.

4 comentaris:

milaem ha dit...

Gràcies Pere per la teva aportació a un debat que, més enllà del sector educatiu, s'ha de fer extensiu a tota la societat.

Roser Batlle ha dit...

Molt interessant! Gràcies per compartir !

Anònim ha dit...

Trobo que no hi ha cap protocol amb criteris i si un discurs que no sembla encara redactat. A més, en els seus documents oficials, és impossible identificar cap de les seves pràctiques, o en què consisteix concretament aquesta proposta de l’Escola Nova 21 ja que no exhibeix cap estudi, cap estadística, cap protocol on es pugui inferir la superioritat o conveniència de la seva proposta . Com a molt, hi ha una comparació amb Finlandia, un país amb uns recursos, una economia i una proposta educativa diferent que es comença a donar en els estudis universitaris per arribar a ser professor. Per tant sembla que construïm la casa per la taulada sense tenir les bases coherents amb aquesta proposta.
Es fa una caricatura del que es fa als més de 3.000 centres públics i concertats de primària i secundària, suggerint que a tot arreu, els alumnes copien pacientment el que els professors escriuen a la pissarra, o passivament prenen apunts d’unes classes magistrals avorrides per part d’uns docents que es limitarien a dictar lliçons obsoletes i sense sentit; la qual cosa no és certa ni de bon tròs.

Sobta pensar que la banca,FUNDACIO LA CAIXA responsable de la majoria dels problemes socials que afecten al país, a partir dels desnonaments o l’agilitat i abaratiment dels acomiadaments, ha causat situacions que es reflecteixen a les escoles i es tradueixen en conflictes psicològics greus dels alumnes. L´única explicació és la proposta de programes educatius per part de la Caixa que li proporcioni un altre mena de negoci d´on enriquir-se.


Anònim ha dit...

Si, i encara hi ha més....Sent patrocinat i cofinançat per la FUNDACIO LA CAIXA I FUNDACIO JAUME BOFILL, coincidint amb el període de preinscripció escolar, es presenten com a una aliança d’escoles innovadores i que costa molt d’esbrinar quines són perquè no apareixen enlloc de la seva web i que es reivindiquen com a la pedagogia del futur, i que pretenen aplegar uns 200 centres més d’acord amb un protocol que tampoc apareix, amb criteris que no semblen encara redactats.
En una anàlisi del llenguatge, les pràctiques i el discurs recorda vagament a la manipulació que generen les sectes: nosaltres som els elegits, la resta són impurs o no entenem el missatge, som innovadors i portem el missatge prometeic (malgrat no explicitar-lo), els altres no ens entenen, no tots els docents serveixen, cal una implicació superlativa, els drets laborals són relatiu…
Hi ha algunes notícies que transcendeixen que no són gens tranquil•litzadores de lés escoles que hi treballen amb el doctor Vallory (dirigent de L´Escola nova 21) : docents que acaben marxant perquè se’ls fa sentir culpables de no implicar-se prou. Escoles que hi participen jornades inacabables i que fan impossible la conciliació dels docents, amb claustres que se celebren dissabte, reunions convocades en ple mes de les vacances d’agost,… També es fa sentir culpable a qui no és capaç de seguir el ritme, o es “convida” a marxar a qui no combrega amb el projecte. Les dissidències són sancionades. Alguns docents han demanat el trasllat per l’infernal ritme de treball i l’asfixiant clima sectari. Aquests darrers dies, en què s’ha parlat del funcionament del CREA recorda el que passa a l’estret nucli d’elegits.