divendres, 1 d’abril de 2016

Cartes amb Coyhaique, Xile.


Sóc professor de llengua castellana a cicle superior de l'Escola Gravi. Quan m'ho van proposar ara fa uns quants cursos em va sorprendre una mica, no havia donat mai classes de castellà, però ho vaig provar amb ganes i ara la veritat és que m'ho passo molt bé. Un dels avantatges de treballar a una escola on la llengua catalana es treballa molt bé, és que puc dedicar una part important del temps a treballar aspectes més vinculats a l'expressió oral, la creativitat o la comprensió. Aspectes que són comuns a les dues llengües i en canvi no dedicar tant esforç a aspectes gramaticals, per exemple.

Enguany a 5è de primària hem tirat endavant un intercanvi de correspondència amb una escola de Xile i de moment el resultat és molt positiu. L'activitat neix d'una casualitat. La Teresa Sans, una molt bona alumna de pràctiques que vam tenir el curs passat a l'escola, va anar a Xile a acabar les seves pràctiques, concretament a l'escola Pedro Quinatana Mansilla de Coyhaique a la zona austral del país. Vam decidir aprofitar l'ocasió per provar aquest intercanvi. Primer els alumnes de l'escola xilena ens van enviar les seves cartes, les vam repartir de forma individual i cada un dels nostres alumnes de Gravi va respondre a un dels seus nous amics i amigues.

Igualment vam aprofitar per llegir totes les cartes en veu alta i anar apuntant tot allò que ens explicaven del seu país, de la seva escola, de les seves tradicions. Per exemple vam anar apuntant que prenien mate, que ballaven la cueca, que cantaven l'himne de l'escola, que hi havia animals com el huemul o que menjaven empanades. També vam demanar a dues persones xilenes que estaven a Barcelona que vinguessin a l'escola a xerrar sobre Xile. Van venir Andrés Castellví i Eulogio Dávalos. L'Andrés és una persona nascuda a Coyhaique, vinculada a l'ensenyament i que ha estat uns anys vivint a Barcelona. L'Eulogio és una persona que es va exiliar pel cop d'estat a Xile, reconegut guitarrista internacional i president del Centro Salvador Allende. La xerrada va ser molt interessant. També ens va acompanyar la Teresa que ens va parlar de les moltes diferències entre les dues escoles i vam aprofitar per provar el mate, que com és evident no va agradar a la majoria d'alumnes, però sí que els hi va fer molta il·lusió provar-lo.

Ara estem pendents de rebre les seves respostes i fer una darrera carta abans d'acabar el curs. Com que la correspondència ha estat postal, també hem après algunes coses. Per exemple que no existeix la immediatesa a què estem tan acostumats i que les cartes triguen. Vam veure que la mida del paper que feien servir era diferent de la nostra. I hem vist que és curiós que les vacances d'estiu siguin en moments tan diferents.

L'experiència ha estat positiva sobretot perquè ens ha permès treballar la llengua castellana de forma molt viscuda. La motivació per escriure una bona carta a un noi o noia de Xile que de fet no coneixen personalment no es pot comparar amb cap altra text dels que fem. L'interès per conèixer una escola socialment molt diferent en un país de costums gens semblants al nostre és d'una gran riquesa. Sentir que la llengua ens serveix per comunicar-nos de veritat, per establir lligams és una lliçó que surt molt reforçada. I també està molt bé que vegin que a partir d'una “casualitat” es pot treballar tot allò que fem a l'escola. Ara ja sabem que els alumnes de Coyhaique estan responent a les nostres cartes !