diumenge, 24 d’abril de 2016

Algunes reflexions sobre ordenació singular Rambla



El Districte de Sant Martí ha presentat una proposta d'ordenació singular de les terrasses de la Rambla del Poblenou que ha suposat una campanya de rebuig frontal dels bars i restaurants. Com possiblement sabeu sóc membre actiu de Fem Rambla, el procés participatiu veïnal que va obrir els debats sobre aquest passeig tan important pel barri del Poblenou, però escric aquest article des de la meva única opinió personal. Els arguments de Fem Rambla ja els hem expressat en aquest comunicat.

D'entrada val a dir que tots els sectors implicats tenim un alt grau de coincidència en aspectes molt importants, si més no si escoltem els posicionaments públics. En primer lloc que cal regular el tema de les terrasses i reduir-ne el nombre. En segon lloc que cal aconseguir el màxim de consens en aquesta proposta. I en tercer lloc que la principal responsabilitat del problema és de l'anterior equip de govern. L'equip d'Eduard Freixedes no tan sols no va frenar el problema quan era evident i Fem Rambla ja ho demanava, sinó que va acabar-ho d'embolicar afavorint la proliferació de noves terrasses i no fent cap actuació de control damunt dels establiments. Per tant jo valoro molt positivament que l'actual equip de govern sí que hagi afrontat aquest tema, amb valentia i responsabilitat. Després podem valorar si és o no la millor proposta, però el primer que cal demanar a un equip de govern és que prengui decisions. També espero que els grups municipals que més suport van donar a Fem Rambla, i que jo agraeixo, segueixin fent costat a les reivindicacions de les veïnes i veïns que vam participar al procés.

Ho he dit sempre i ho reitero avui, enmig d'una situació més tensa. Les terrasses a la Rambla són un element positiu, una activitat que dóna vida al barri i que genera espais de trobada. Una part dels establiments acullen a gent del barri o de la ciutat que venen a passejar, d'altres (cada cop més s'adrecen a altres públics). La Rambla, però, ha de ser un espai per a tothom i on convisquin moltes activitats. La reducció de taules és absolutament necessària, la limitació horària que permeti el dret al descans ha de ser una norma a la ciutat i una inspecció eficaç és una eina imprescindible. I tot això ha de formar part de l'acord. No crec que sigui possible un acord ple sobre l'ordenació singular. No coincidirem en quin és el nombre de taules ideal o sobre quin és el límit de l'horari nocturn. Cal tenir a tothom present, però garantir el dret al descans de la gent i que la Rambla no sigui un espai massificat i privatiu són premises que no podem perdre. El ple consens no pot ser mai la forma de bloquejar les decisions, així ens ha anat a la Rambla quan no se'ns ha escoltat.

I evidentment no podem parlar sols de la Rambla. El barri està rebent de forma cada cop més important l'impacte d'un turisme que busca platja i diversió. Poblenou està de moda i això pot fer gràcia, però l'hostaleria al Poblenou pot viure una bombolla, i el que cal fer és desinflar-la abans que esclati. Sols cal veure la majoria dels nous negocis que s'estan obrint i la diferència amb els de tota la vida.


Fem Rambla ha estat un procés participatiu que ha aconseguit coses molt importants i que ha demostrat que es podien fer coses diferents des dels moviments veïnals. Ara, però, hi ha un moment decisiu. El districte ha de fer l'aprovació d'aquesta ordenació singular i garantir que es compleixi. Sols el temps dirà si anem pel bon camí en tots els aspectes que hi ha en joc a la Rambla del Poblenou.