Crisi internacional i escola

Un dels dubtes que en aquests moments em dóna més voltes pel cap és com parlar de la situació actual als nostres alumnes. És a dir com plantejar aspectes vinculats a la greu crisi internacional (refugiats, atemptats, situació d'Europa...) a alumnes, en el meu cas de primària. No és gens senzill. Mai ha estat fàcil plantejar aquests aspectes sense tenir por de caure en actituds excessivament ideologitzades. És evident que la nostra visió del món i de la política mai queda del tot al marge de la nostra tasca docent, però cal saber trobar l'equilibri entre una visió tendenciosa i una visió asèptica. Cap d'aquestes dues visions crec que ajuden als nostres alumnes. En tots dos casos són postures que no ajuden a fomentar un esperit crític i opinions pròpies.

En relació a la greu situació dels refugiats és evident que en un primer moment totes les escoles reaccionem. Plantegem quina situació estan vivint, donem el nostre suport, intentem que els nens i nenes prenguin consciència de les condicions de vida que estan vivint, intentem fer paral·lelismes amb situacions que a classe poden ser més properes (famílies que han hagut de fugir de la misèria del seu país, avis o besavis que van haver de fugir per la guerra i el franquisme...). En aquest sentit un bon programa del InfoK podia ser de gran ajuda. I posteriorment moltes escoles participem de campanyes de recollida de material per a les persones refugiades, que amb més o menys encert ajuden a crear consciència del problema. Però un cop fet això, com podem seguir? Com podem explicar a nens i nenes que fa mesos van viure la gravetat i urgència de la situació que encara no hem fet res? Com podem fer entendre sense qüestionar tot el model social i polític europeu que avui la situació està pitjor que llavors i que no hi ha perspectives de que es resolgui? Des del meu punt de vista és evident que no ens podem quedar en retratar la situació i crear un clima de solidaritat. Com podem ajudar a que els nostres alumnes no siguin còmplices futurs de vergonyes similars com ho som nosaltres?

I després hi ha un altre aspecte que és molt important i que afegeix una diferència molt important entre la situació actual i altres precedents. La campanya terrorista internacional fa que els nostres alumnes puguin sentir-se vulnerables i cal saber escoltar aquestes possibles pors i treballar-ho. No es tracta tan sols d'explicar què vol dir terrorisme jihadista i insistir en la necessitat de condemnar qualsevol violència. El fet que els atemptats es produeixin en restaurants, al metro, a l'aeroport, a un estadi de futbol i que pot passar a qualsevol ciutat del món augmenta la nostra sensació de ser possibles víctimes i això cal també poder parlar. Un dels objectius dels atemptats és generar la por indiscriminada, i darrere d'aquesta por pot venir la retallada de llibertats, el canvi de valors a la societat... L'escola sempre ha d'ajudar a donar respostes sobre el món que ens envolta (tot i que és una tasca impossible d'assolir) i per tant també ha de parlar del que representa la sensació de vulnerabilitat que alguns nens i nenes poden viure. I alhora els hem d'explicar que la por que vivim com a societat pel fet de ser possibles objectius de la violència és incomparable amb el drama que estan vivint milions de persones al món.

No tinc clar que a l'escola ens limitem a explicar, de forma comprensible per a cada edat, la situació internacional o fomentar el valor de la cooperació. Hem de fer molt més perquè ens hi juguem molt. Però em falten idees.