Un acord i moltes incògnites.

La gent que heu seguit les meves opinions polítiques sabeu que miro de no ser agressiu, de rebentar a les opcions que no són la meva, de mirar de veure les coses des de diferents punts de vista...i un cop més ho intentaré.

D'entrada dir que l'acord entre Junts pel Sí i la CUP és conseqüència de la decisió de dos grups parlamentaris i per tant el respecto, tot i que no el comparteixo. Demanem a la política que tingui la capacitat d'arribar a acords i això és el que han fet, millor o pitjor. D'entrada a qui ha de satisfer l'acord és al màxim de persones que van votar a aquestes dues opcions. Seria absurd pensar que qui mostra alegria per un acord de govern siguin les persones que defensen opcions diferenciades o fins i tot totalment allunyades. Per exemple, si un dia hi ha l'acord de govern que a mi m'agradaria a Catalunya, la gent del PP, C's o CDC no espero que li doni suport i surti a explicar les grans virtuts. Ara que han garantit govern i estabilitat cal que tirin endavant. I per una banda espero que no hi hagi cap excusa per fer real un “procés” del que jo sempre he tingut dubtes.

Dit això, però, sí que volia comentar dos aspectes que m'han sorprès de l'acord d'ahir. Per una banda l'actitud d'Artur Mas a la compareixença i per altra el paper de la CUP.

Artur Mas va fregar el màxim del messianisme, va parlar tota l'estona en clau personal, deixant clar que potser es torna a presentar, és a dir ell es “sacrifica”, però ens deixa clar que segueix sent el líder. Va parlar de que la decisió de no presentar-se era exclusivament seva, així com la proposta del nou president, com si no existís un grup parlamentari. Em va espantar la seva afirmació que les negociacions havien corregit a les urnes. Em va semblar insòlit que ja fes afirmacions de que Neus Munté estarà al govern, sense que hagi dit res encara el que serà nou president. Em va entristir que fes un atac tan dur a la CUP quan al final serà qui li garantirà l'estabilitat. Entenc l'alegria de molta gent que donava suport a Junts pel Sí, però espero que també siguin conscients d'alguns aspectes que ahir van quedar en evidència a la roda de premsa d'Artur Mas.

Per altra banda em sorprèn el paper de la CUP. No parlaré de transfuguisme polític o de cop d'estat a la catalana o de que la CUP ja ha renunciat a ser d'esquerres, no ho faré perquè no m'ho crec. Segueixo creient que la CUP ha de ser un pol necessari del nou projecte pol´tiic que necessita Catalunya. Hi ha però algun tema que em sembla que jo no puc compartir i que vull comentar a partir de les frases exactes de l'acord.“No votar en cap cas en el mateix sentit que els grups parlamentaris contraris al procés i/o el dret a decidir quan estigui en risc l'esmentada estabilitat. “ En el seu comunicat la CUP matisa aquestes paraules, però el que estableix l'acord crec que deixa molt lligada la seva activitat parlamentària, sols el temps dirà si la CUP té capacitat de confrontar-se al nou govern o no. En segon lloc planteja que per assumir responsabilitats dels seus errors farà canvis en el seu grup parlamentari “Els relleus en el grup parlamentari es produiran immediatament després del ple d'investidura”. La composició del grup parlamentari de la CUP és motiu d'un acord amb un altre grup parlamentari? No em digueu que el mateix va fer la CUP amb Mas, no és cert, a Mas se l'havia de votar com a president i per tant tothom té dret a dir si està d'acord o no amb la persona que s'ha de votar. I tercer aspecte i potser més important. “La CUP-CC assumeix que la defensa en els termes polítics del procés tal i com l'entén la CUP-CC pot haver posat en risc l'embranzida i el vot majoritari de la població i l'electorat a favor del procés cap a la independència en una negociació que ha desgastat ambdues parts i la base social i popular de l'independentisme”.  Una comissió negociadora de la CUP o alguns dels seus dirigents assumeixen públicament que l'estratègia que es va marcar després d'una assemblea i d'un consell polític va ser errònia? En el meu darrer article parlava de les dificultats de gestionar la participació interna en qualsevol organització, però aquí la CUP haurà d'assumir que cal treballar-ho molt més. La CUP ha acceptat posar en un document públic i no propi, l'assumpció d'errors que internament no han posat en comú i a més sense exigir a canvi l'assumpció d'errors per part de l'altre signant, Junts pel Sí.

La política catalana ens està oferint darrerament unes grans dosis de imprevisibilitat i ahir en vam tenir una mostra més. Poca gent hagués apostat ahir mateix per l'acord, poca gent uns dies abans hagués pensat en Carles Puigdemont, poca gent hagués pensat que la CUP seria capaç de signar una autocrítica tan dura i acceptar l'escarni públic d'Artur Mas. I en canvi el que no ha canviat tant són les reaccions públiques davant de la situació política. La immensa majora d'opinions de la gent són tan previsibles! Esperem que la nova legislatura ens aporti coses noves i que es construeixin noves aliances i majories que permetin avançar cap a una societat més justa, lliure, democràtica i participativa.