Joan Herrera

Joan Herrera no va anar a les llistes del Parlament i per tant ara ja no és diputat. Tampoc anirà a les llistes del Congrés i per tant no ocuparà cap lloc de representació institucional. Sols ell sap fins a quin punt la seva decisió ha estat difícil. La gent a la que ens apassiona la política sabem valorar la complexitat del moment i per tant la importància de ser-hi present. Però alhora cal saber llegir els temps i no posar els personalismes per davant. Molta gent s'ha dedicat a destrossar la imatge del Joan Herrera en els darrers temps. És evident que ell a nivell polític i tota ICV al darrera han comès errors però els temps actuals no permeten encertar com voldríem i en tot cas el menyspreu agressiu i mancat d'arguments crec que ha estat terrible. Joan Herrera no deixa la política, és cert, però és un bon moment per no callar-me algunes coses.

No m'amagaré, el Joan Herrera és amic meu, me l'estimo. I per tant del tot objectiu no podré ser. No us parlaré aquí dels seus aspectes més personals, no m'interessa destacar que és bona persona, això té poc interès a nivell públic. El que sí que vull destacar és que en Joan és un polític d'aquells que la gent diu que vol. Va començar a les joventuts treballant de valent i aportant la seva il·lusió, ha trepitjat sempre carrer fent vida de barri al Poblenou, és usuari de la sanitat i l'educació pública, no participarà de les portes giratòries i ha sabut prendre decisions difícils per a ell si ha cregut que era bo a nivell col·lectiu.

A nivell polític va saber aportar des de fa molts anys els valors de l'ecosocialisme a un espai polític que necessitava reinventar-se. Ha sabut aportar temes que no estaven a l'agenda política fa uns anys i ara es veuen com a imprescindibles. Ha fet política des del treball intens, documentant-se, aportant sempre una gran capacitat intel·lectual. Ha preferit ser clar que popular i ha sabut lliurar batalles ideològiques on era més difícil. Ha estat un polític valent, ferm i coherent. I això, tal com estan les coses, és molt més del que la majoria poden oferir.

La situació política és complexa, molt complexa. Això fa que la política sigui més apassionant que mai. Però també és cert que té els grans riscos dels maximalismes. Blanc o negre! I determinada gent no vol jugar a aquesta farsa. Personalment, ja ho he expressat altres vegades, em sento una mica desubicat. Però precisament perquè sé que no tinc la veritat poso en valor la gent que és capaç de defensar les seves idees i escoltar. Tinc molts dubtes però sé qui em representa i qui no i us asseguro que no són d'un sol partit en tots dos casos. Què voleu que us digui, estic fart de gent que em vol posar sols a un bàndol. Estic convençut que el temps dirà que les actituds tancades no van ser les que ens van donar sortida a la situació actual.

No comparteixo totalment les meves idees polítiques amb el Joan, per sort (quina por pensar exactament igual que una altra persona) i d'aquestes diferències n'he parlat sovint amb ell, amb naturalitat i debat intens. Perdem un dels càrrecs públics més ben preparats i de fet des de l'esquerra que sempre m'ha representat sabem que ens estem jugant moltes coses. Hi haurà temps per anar parlant de com es va configurant el procés sobiranista a Catalunya, de com anem bastint una alternativa social a la situació actual, de quin és l'escenari per les eleccions estatals...però avui em semblava que no em podia estar de donar-li les gràcies per un treball polític que ha nascut del compromís i l'honestedat. I per expressar la meva seguretat que seguirà sent un actiu important de la meva, de la nostra vida política.