Públic Poblenou

Aquest ha estat un cap de setmana realment intens al Poblenou. I moltes de les activitats han tingut un denominador comú, l’ús de l’espai públic. Un tema que comença a estar en veu de tothom. Cal recuperar el nostre espai, el carrer, les places. Davant de les limitacions legals i la privatització progressiva, hem de recuperar l’espai públic, de forma festiva i militant.

Començo per una activitat que m’ha agradat molt. Dins el Festival Escena Poblenou, s’ha dut a terme el projecte Públic Poblenou. Ha estat una aposta per fer ús intensiu de la Rambla del Poblenou. Destaca l’Ada Vilaró que ha estat 24 hores seguides a Rambla-Llull, asseguda a la seva cadira, sense parlar. Comunicant-se amb guixos amb la gent, demanant menjar o abric quan ho necessitava o relacionant-se amb tothom que passava. Quan ha acabat les 24 hores estava contenta però aclaparada alhora. La gent li ha transmès energia, la relació ha estat molt espontània i destacava que això sols pot passar en llocs tan vius com el Poblenou. Una gran performance que ens convida a “habitar” més l’espai públic.

Dins del mateix projecte Públic Poblenou la gent de Fem Rambla hem fet dues accions. La primera pel matí fent participació ciutadana al voltant de la Rambla. Més de 200 propostes concretes. I gent debatent per grups temes concrets de mobilitat, rodones, paviment o terrasses, amb la gent d’Urbanin+. També hem fet un taller amb nens i nenes que ens han explicat com farien la remodelació de la Rambla del Poblenou. No oblidem que els nens i nenes són usuaris intensius de l’espai públic. I com em deia la Sònia quan els nenes pensen en com volen que sigui el carrer les seves propostes serveixen per a la majoria. I és cert.

Per la tarda, amb les cadires, hem volgut evidenciar que les terrasses no poden créixer sense límit. Guanyar l’espai públic vol dir acotar l’espai privatitzat. El gust de poder prendre alguna cosa a la fresca de la Rambla no pot vulnerar el dret a passejar amb tranquil·litat o a poder descansar.

Però també Públic Poblenou ha fet una intervenció amb cadires a Rambla-Pujades. Desenes de cadires penjades de cables fent una estructura, una mena d’espai on estar cobert enmig de la Rambla. Un espai que ens recorda als envelats de Festa Major, a les capes del circ. I fet amb cadires, el símbol del projecte. Posar cadires al carrer és una manera d’empoderar-nos de l’espai públic. El carrer és nostre i per això baixem una cosa tan quotidiana i casolana com una cadira.

I també hem pogut veure com les noves tecnologies serveixen per reivindicar l’espai públic. Word Space, a càrrec de Idensitat permet visualitzar en pantalles lluminoses els missatges que la gent escrivia a twitter sobre Fem Rambla. Cada pantalla podia estar quieta o ser portada per gent del carrer i convertia en públic allò que passa a les xarxes.

I uns sopar organitzat per la gent de Recooperem de la Flor de Maig i música en directe per acabar. Però el cap de setmana no ha estat tan sols Públic Poblenou o el festival Escena. Els nens i les nenes del barri van pintar de groc una rodona per reivindicar l’escola pública en el marc de les reivindicacions contra la LOMCE. La gent de l’hort indignat del barri van celebrar el seu segon aniversari, un espai que han fet públic on la gent pot fer hort i compartir moltes altres experiències. S’ha pogut visitar l fàbrica Oliva Artés que serà una de les seus del Museu d’Història de Barcelona. Hem escoltat la música de les colles del centre d’imatgeria festiva. S’ha dut a terme una fira solidària d’Amnistia Internacional al Casal de Barri...

Sempre hem estat un barri actiu i reivindicatiu i això és el que no es pot perdre. Seguirem treballant perquè tenim clar la importància de Fem Rambla, de recuperar definitivament la Flor de Maig, d’estar al costat de la gent expulsada dels assentaments o perquè ens agrada la festa al carrer. I aquest cap de setmana la gent de Públic Poblenou ens ha permès posar-ho en valor. Ha valgut la pena.