El passat 15 de març vaig anar al concert de Quimi Portet a la sala Privat de Mataró. Era el segon cop que veia en directe, en poc temps, a Quimi Portet, i si repetia és perquè em va agradar. Considero que Quimi Portet és una de les apostes més fresques de la música en català, tot i la seva llarga experiència musical i la seva maduresa. Té cançons molt maques, anades d'olla increïbles, discursos surrealistes i moments brillants.
El seu directe és intens, acompanyat pel seu inseparable amic i gran baix Antonio Fidel amb el que ja tocava a El Último de la Fila, per exemple. Però també l'acompanyen dos músics més joves però molt potents, a la bateria Xarli Oliver i a la guitarra elèctrica el desconcertant Jordi Busquets, un músic realment molt interessant i amb un brutal directe.
Em fa gràcia veure com algú que va actuar en un grup de l'èxit tan salvatge de El Último de la Fila no té cap problema en portar el seu directe molt més íntim i personal a escenaris petits, a públics que l'adoren però més reduïts. En Quimi Portet demostra que sap guanyar-se la vida fent allò que li agrada, sense embuts i sense nostàlgies. I no sols m'agrada per la seva música, m'agrada per la seva actitud i per les tonteries que arriba a dir. us recomano moltes de les seves cançons però sobretot aneu-lo a veure en directe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada