Ha mort en Benito Durán

Ha mort en Benito. En Benito José Durán Sanchez, va ser un lluitador incansable d’Horta-Guinardó, des de Vista Park, el seu petit racó de Can Baró. Nascut l’any 1946 va ser una persona molt activa en els moviments socials del barri. De fet, tot i la seva precària salut, encara va participar de les mobilitzacions que aquests dies el barri de Can Baró fa per aconseguir recuperar la Plaça de Sanllehy. En Benito era una persona molt coherent, compromesa i tenia clar que calia lluitar per aconseguir moltes coses. Amb una gran capacitat de diàleg, però també amb una insistència molt clara (és a dir es podia arribar a posar molt pesat), vaig conèixer el Benito defensant el seu barri i la seva manera d’entendre la ciutat.

Des de l’any 1986 patia ceguesa total per una malaltia. Això va fer que centrés bona part dels seus esforços reivindicatius en el món de l’accessibilitat. Però en cap cas va pensar que aquesta era una lluita desvinculada de la resta de mobilitzacions, al contrari. La seva manera d’entendre la ciutat era per a tothom i certament una ciutat més amable per a les persones cegues o amb mobilitat reduïda és una ciutat millor per a tothom. I des d’aquí va jugar un paper important en el Consell de Persones amb Discapacitat d’Horta-Guinardó, Gràcia i Barcelona. Va guanyar el Premi Horta-Guinardó i la Medalla d’Honor de la Ciutat.

D’en Benito recordo el seu vitalisme i el seu sentit de l’humor. Quan recordo els meus 8 anys de Conseller Tècnic a Horta-Guinardó tinc la sensació d’haver tingut el privilegi, entre d’altres, d’haver conegut a gent imprescindible. Desgraciadament no tothom viu el seu pas per la política municipal com una font brutal d’aprendre coses i conèixer persones increïbles. El compromís de moltes persones, sovint desconegudes per molta gent fins i tot del propi barri, ha estat sens dubte per a mi una càrrega important d’energia. Permeteu-me que recordi un moment que vaig viure amb en Benito. Li vaig comunicar una mala notícia, un problema de salut d’una persona que estimàvem, i va reaccionar d’una manera molt emotiva, tot tendresa. Tenia una gran capacitat d’estimar.

Avui, mentre estàvem a la plaça Sanllehy lluitant pel seu barri, l’hem recordat. I la millor manera de recordar-lo és seguir creient que és possible construir una ciutat més justa, equitativa, sostenible, amable i per a tothom.