dissabte, 30 de març del 2013

Copresidència ICV



Aquests dies a ICV estem vivint el procés de votacions de la Presidència en vistes a l’Assemblea Nacional que celebrarem el cap desetmana del 19,20 i 21 d’abril. El procés es realitza com gairebé sempre sense la incertesa que provocaria que hi hagués diverses candidatures. Però aquest cop sí que hi ha una novetat important, no votem una presidència, sinó una copresidència. És a dir cal presentar una candidatura de dues persones, una de cada gènere, per dirigir la formació. En aquest cas, en Joan Herrera i la Dolors Camats, o la Dolors Camats i el Joan Herrera.

Hi haurà gent que considerarà que això és una parida estètica i que no aporta res ni a la pròpia organització ni a la situació política. I hi haurà gent que hi està en contra. Dins ICV segurament hi ha més dubtes que no el 16% que va votar en contra o en blanc. Però jo crec que és una bona decisió i a més que tindrà bones conseqüències. Crec que la copresidència sobretot planteja dos canvis mentals importants. El primer és obvi, un pas endavant en entendre la necessitat de compartir els espais de decisió i representació entre dones i homes. La copresidència és anar molt més enllà en la política de quotes que es demostra que afavoreix una major presència de dones en els àmbits de decisió. I la segona conseqüència és començar a trencar els excessos de unipersonalismes de les organitzacions.

Vivim moments de canvis importants. La gent exigeix adaptar totes les estructures a les noves demandes. La copresidència pot semblar una anècdota, però és una expressió de la voluntat de fer canvis, de fer més flexibles les organitzacions i de no basar-nos en els personalismes. És un gest, important. Això sí, de poc servirà el gest si a l’Assemblea no som capaços de transformar la nostra organització i el nostre discurs per ser útils en la necessària i radical transformació que hem de viure.