En educació, i tant si podem!

El proper 25 de novembre l’ensenyament s’hi juga molt. És evident que un món com el de l’educació sempre està a l’expectativa de quin govern hi haurà i quines polítiques impulsarà, però en aquest cas la situació, com diu el president Mas, és excepcional (o ell ho deia per una altra cosa? Ara no me’n recordo). Les retallades estan situant l’ensenyament en una situació crítica. En àmbits com la sanitat, els serveis socials o l’ensenyament, la precarització laboral i les retallades pressupostàries suposen, com en altres àmbits la pèrdua de drets i l’empitjorament de les condicions laborals. Però suposen, sobretot, un retrocés en la qualitat d’un servei clau per garantir la cohesió social i el futur col·lectiu. No som prou conscients de les conseqüències que té per a una societat massificar aules, no substituir absències, suprimir beques menjador o retallar els recursos? De què parlem sinó és d’això el 25 de novembre?

Amb l’arribada de CIU de nou al govern molta gent va témer que l’escola pública patiria un important retrocés. I no es van equivocar. El que possiblement poca gent pensava era que bona part de l’escola concertada també patiria amb duresa les retallades. Sols una escola més elitista ha vist com milloraven les coses amb els concerts educatius. Fa temps que parlo sobre el debat erroni que estem tenint entre la pública i la concertada. De fet l’article meu del blog més llegit és sobre aquest tema i araet convido a que el puguis conèixer. Sóc mestre d’una cooperativa de treball i això també em dóna un punt de vista diferent. La retallada en educació pretén dividir el món escolar entre escoles selectes i al resta d'escoles per a la resta de la ciutadania. Quan es busca l'excel·lència creuen que sols es pot fer a partir de garantir escoles molt exclusives i baixant el nivell de la resta.

I ahir a l’acte del món del treball d’ICV-EUiA, Lluís Filella, mestre de l’escola pública i activista de la marea groga en defensa de l’ensenyament públic va fer una defensa encesa de l’escola i de la necessitat d’un ensenyament de qualitat pel nostre futur. I va parlar de l’escola pública i de moltes concertades. Amb les retallades públiques no tan sols es posa en risc la situació laboral de molts mestres a casa nostra sinó que s’hipoteca (i sense dret a dació en pagament) el futur de les noves generacions. Enfonsant l’escola pública sols s’aconsegueix fer una societat més injusta. Enfonsant moltes escoles concertades aconseguim el mateix i incrementem la pressió i la massificació a la pública. Cal obrir el debat escola pública i escola concertada sense fer-nos trampes. I cal recuperar inversió pública en educació per seguir creixent. El 25 de novembre cal recordar això quan votem. Amb mobilitzacions socials i noves majories polítiques, i tant si podem!