Jo faré Vaga

El proper 14 de novembre jo faré Vaga. Suposo que no sorprenc a ningú, he participat de totes les convocatòries de Vaga General. Tinc prou motius laborals propis per anar a la vaga. Les retallades salarials i l’empitjorament de les condicions laborals dels docents serien motius més que suficients perquè secundés aquesta convocatòria. Però, aquest cop més que mai, hi ha molts altres motius que fan que em senti amb la necessitat d’expressar la meva ràbia. Motius que en gran part no tenen res a veure amb els temes laborals que sovint s’associen a una Vaga.

A nivell de política laboral és evident. Les darreres xifres d’atur a Catalunya i a Espanya posen de manifest de forma escandalosa el fracàs de les reformes laborals i de la precarització laboral. Quan participàvem de la darrera convocatòria de Vaga General ja denunciàvem que les reformes no tan sols eren injustes i cruels, sinó que a més eren inútils. Cap persona pot defensar que la política econòmica dels governs que patim és eficaç. Ja ningú creu que és inevitable fer aquestes mesures i més quan aconsegueixen el contrari del que diuen que volen aconseguir.

Però hi ha molts altres motius. Les retallades, el retrocés en llibertats individuals i col·lectives, la progressiva aniquilació dels serveis públics, l’augment de la pobresa, l’enriquiment pervers de la banca... però deixeu-me que faci una darrera reflexió. No podem deixar que ens treguin l’esperança, la necessitat de lluitar per una sortida digna a aquesta greu situació que estem vivint. No pot ser que un bon procés d’estudis (no parlo exactament de títols) no garanteixi unes bones condicions d’accés laboral. No pot ser que treballar no sigui garantia de no viure a la pobresa. I no pot ser que l’actitud delinqüent de la banca faci que famílies senceres es vegin abocades a la misèria. No pot ser. 

Podem arribar a discutir l’eficàcia real d’una Vaga General, el que no podem discutir és la ineficàcia absoluta de no fer-la en una situació com l’actual. La Vaga és una eina necessària de les persones que disposem de feina per denunciar la greu situació actual. El 14 de novembre jo faré vaga al costat de molta gent que també exercirà aquest dret que gairebé ja esdevé un deure. I ho faré al costat de molta gent que també es mobilitzarà. I després seguiré lluitant. I votant. I votaré per una força política que em representa i que comparteix els valors que expressarem al carrer el 14 de novembre... I tant si podem!