Peatges

Una de les darreres campanyes que està agafant molta força entre la societat civil és la de no pagar als peatges. Curiosament la campanya neix del món independentista com a resposta a l’espoli que suposadament representen els peatges i les concessionàries de les autopistes. Darrerament ja han començat a sortir articles molt recomanables sobre que representen realment els peatges i a qui afavoreixen. Mantenim en gran part el sentit de l’estafa, però no es manté que sigui una espoliació d’Espanya, sinó més aviat, gens sorprenent, una estructura per lucrar a determinats sectors de poder, en gran part catalans.

Per tant si ens plantegem no pagar els peatges hauria de ser per una raó de justícia econòmica, no nacional. De totes maneres no entraré a qüestionar la campanya. Sols em permet il·lustrar que sembla que hi ha una batalla que s’està perdent. I aquesta és la batalla del transport públic. Al final les conquestes d’estalvi que anirem aconseguint són per evitar peatges, per no pagar l’àrea verda a la ciutat de Barcelona, per baixar les taxes de la grua ... i en canvi el transport públic segueix estant totalment en crisi. Si cal prioritzar una lluita per a mi ha de ser la del transport públic a tots els nivells. I ho crec perquè la millora del transport públic a Catalunya és equitativament més justa i és més sostenible. El futur del nostre país no passa per tenir més autopistes lliures de pagament sinó per garantir un país pel que es pugui circular de forma pública, amb preus justos i sense massa càrregues mediambientals. Per tant jo no vull pagar, però m’indigna encara més que la freqüència de busos al meu barri sigui tan baixa, que l’estació de Metro no estigui adaptada, que la xarxa de Rodalies sigui tan precària o que no hagi de pagar res per poder aparcar al carrer i a sobre hi hagi uns vigilants que em garanteixen que no aparqui ningú de forma indeguda per fer servir jo el sòl públic per a ús privat. M’indigna que pugin les tarifes del transport públic de forma injusta o que no es posi en valor l’ús de la bicicleta.

Estic d’acord per tant en garantir que no haguem de pagar per unes autopistes plenament amortitzades, però sempre que la solució sigui que les concessionàries ho deixin de guanyar. M’indignaria que acabéssim assumint que el nostre benvolgut govern pagués de les nostres butxaques una reducció o eliminació de peatges a canvi de seguir degradant el transport públic. Quan dic que em considero sobiranista i que per tant Catalunya ha de poder exercir el seu dret a decidir la independència sempre dic que paral·lelament vull saber quin és el model de país que volem construir. En el cas dels peatges l’exemple és molt clar.