divendres, 30 de març del 2012

No està malament. Eleccions andaluses i asturianes.

Miro d’escriure una crònica breu de les meves primeres impressions coneixent els resultats electorals d’Andalucía i Asturias. En primer lloc queda clar que qui perd són les empreses d’enquestes i sondejos.
Seriosament no podem obviar que hi ha un important increment de l’abstenció en tots dos casos. Un increment que evidencia, més enllà de claus territorials, un rebuig clar a la política tradicional. Un rebuig que esdevé passiu. És significatiu que a totes dues comunitats el vot en blanc i el vot nul baixen. Tampoc creixen forces extraparlamentàries de caràcter alternatiu. Creix l’abstenció com a rebuig a una forma de fer la política.
Els resultats evidencien clarament un fre important a la voluntat expansiva del PP. No obté els resultats que esperava i contràriament al que s’esperava també és castigat per l’abstenció. Les polítiques ultradretanes del govern del PP sembla que poden passar factura i dijous tindrem una nova oportunitat per veure si aquesta alternativa necessària es pot anar construint. Cal un gran èxit de la Vaga General.
El PSOE aconsegueix resistir. Possiblement més per la frenada del PP que per mèrits propis, però sí que sembla evidenciar un punt d’inflexió necessari. En canvi IU sí que pot parlar de millora significativa de resultats. Me n’alegro. A Andalucia el que permet que no governi la dreta és clarament l’increment d’IU. Cap partit pot ser l’alternativa necessària al model actual, però és fonamental que tots els partits que poden contribuir a aquesta alternativa (que no tan sols construiran partits) obtinguin bons resultats.
Destacar que UPyD va fent forat. A mi em sorprèn, la veritat. No treuen un resultat espectacular, però es van consolidant. A Asturias han entrat al Parlament, però a Andalucia, on no han entrat, han quedat per davant del Partido Andalucista. I permeteu-me que acabi amb una anècdota que m’ha semblat curiosa. A Asturias el partit Família y Vida ha obtingut 5 vots o Partido da Terra 13. Què motiva a algú a presentar una candidatura amb aquest suport que significa que no s’han votat ni els candidats?
No estic plenament satisfet pels resultats d’aquest diumenge, però tal com van les coses veure que la tendència del PP ja no és ascendent i que les esquerres alternatives es van consolidant em dóna esperances.