dijous, 1 de desembre de 2011

Medalles d'Honor i retallades



Dilluns passat es van lliurar les medalles d’honor de la ciutat 2011 al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. Cada any es lliuren 25 medalles d’honor, 5 en representació de la ciutat i 2 per cada un dels deu districtes de la ciutat. Els premiats són persones i entitats que destaquen en la vida social dels seus barris i que habitualment no rebrien un gran premi. I aquí és on recau la gràcia, institucionalitzar l’agraïment a les nombroses entitats i persones que dia a dia fan millor la ciutat en qualsevol àmbit social, esportiu, cultural ... Són uns premis importants però que gairebé mai desperten interès mediàtic. No és senzill trobar ressò per la feina constant, discreta i valuosa de molta gent de la ciutat.

Enguany però els premis han tingut molta més repercussió per la negativa de la Maruja Ruiz a recollir la medalla de mans de l’Alcalde Xavier Trias. L’argument, tal com podeu comprovar al vídeo és prou explícit, no podia recollir el premi per una trajectòria en defensa dels drets socials de mans de l’alcalde de les retallades. I així ho va anunciar per sorpresa davant d’un descol·locat alcalde de Barcelona. La seva actitud ha permès evidenciar que segueix havent gent que vol plantar cara a les retallades i a una manera de fer política que ens vol convèncer de que és inviable retallar en temes com sanitat o educació. Molta gent ha descobert ara a la Maruja, però és evident que la seva llarga trajectòria dins del moviment veïnal de Nou Barris i el seu compromís polític venen de molt lluny. Per tant no és un gest gratuït, és conseqüència d’un llarg camí i d’haver estat al capdavant de moltes lluites per la justícia.

Però tampoc voldria que el seu gest amagués un tema important. El valor de la gent premiada. La pròpia Maruja, sens dubte (reculli o no la medalla) i molta altra gent. De les medalles d’enguany permeteu-me que faci tres esments molt personals. Per Horta-Guinardó han rebut la medalla l’Agustí Xifre (President de la Coordinadora d’Entitats del Guinardó) i FOC-Diables del Carmel (amb el seu incansable Jaume Quiles al capdavant i que surt a la foto fent el pregó a la Clota). L’Agustí ha estat un dels descobriments personals que he fet al llarg d’aquests darrers vuit anys que vaig treballar al Districte. Destaca per la seva manera molt particular d’afrontar els temes i les relacions. El seu principal mèrit ha estat aconseguir posar damunt de la taula les reivindicacions del barri sense trencar ponts. I FOC-Diables del Carmel és un dels millors exponents de la cultura popular catalana arrelada als barris i a la realitat social. La barreja de compromís i festa. L’aposta per fer de la cultura un espai de trobada per a tothom. I en aquest cas el reconeixement molt personal al Jaume, un personatge necessari per entendre el compromís davant el món que ens toca viure. I permeteu-me acabar aquesta relació personal amb Dolors Baqué. Una gran dona, docent, dinamitzadora cultural. Una persona necessària per entendre l’institut públic Joan d’Àustria. Una persona que vaig conèixer quan jo era conseller d’ICV Sant Martí i vaig impulsar l’agenda 21 però que ara puc comptar com a amiga.

Què voleu que us digui, també volia parlar d’aquesta vessant de les medalles d’honor de la ciutat, perquè dues persones i una entitat que estimo de veritat han estat reconegudes i perquè és necessari posar en valor la seva tasca. I perquè no m’agradaria brindar per gent com ells i per tota la gent que la rebrà, esperant que el més aviat possible puguin rebre la medalla de mans d’algú que comparteix la seva lluita per una Barcelona més justa, lliure i solidària i sense retallades.