Hi ha una cosa que em fa molta gràcia del llenguatge políticament correcte i és quan la gent sols canvia la paraula, però no el concepte. En educació hi ha un concepte que molta gent utilitza però que en canvi pot tenir interpretacions diferents. És el concepte diversitat. Sovint molta gent utilitza la paraula diversitat en educació per parlar dels que consideren “diferents”, és a dir els alumnes amb dificultats de qualsevol mena, tant d’aprenentatge com d’actitud. Entendre el concepte diversitat com una selecció d’alumnes “difícils” és no voler acceptar la riquesa del terme i el paper educatiu que se’n deriva d’això.
La diversitat implica que tothom és diferent i que aquest element es pren com un aspecte positiu pel conjunt del grup. I diversitat també significa que a tothom se l’ha de tractar tenint en compte els seus punts forts i punts febles. Alguna vegada heu conegut algun alumne que no necessités cap suport? I lògicament no parlo tan sols dels coneixements que transmetem a les diverses assignatures, sinó sobretot de totes les seves vessants com a persona. Viure la diversitat significa entendre que darrera d’un alumne sempre hi ha feina a fer. Un alumne amb notes magnífiques i actitud positiva a classe pot necessitar afecte, o aprendre a tenir sentit de l’humor o tenir major empatia. Un alumne amb necessitats educatives potser també ha d’aprendre a ser més generós ... No podem quedar-nos tan sols a aconseguir que obtinguin bons resultats acadèmics i que sàpiguen comportar-se a la classe.
I per això hem de canviar no tan sols de paraula, sinó de concepte. La paraula diversitat ens implica a tota la classe, a cada alumne i per tant treballar la diversitat no és atendre més als “difícils” sinó tenir en compte a tothom. No podem fer servir la paraula diversitat per referir-nos a alumnes amb dificultats, perquè llavors no ens servirà de res. És com aquell vell acudit en que “un home puja a un autobús a EEUU en plena segregació racial i diu, a partir d’ara no hi haurà ni negres ni blancs, tots serem blaus. I ara si us plau els blaus foscos a darrera i els blaus clars al davant.”
4 comentaris:
Pere: dit d'un altra manera busquem els punts forts que tots tenim, de vegades, una mica amagats ?
I també mirar els punts febles. No podem ser ingenus, però sí mirar les persones en la seva integritat.
Pere
Al meu institut, als de reforç els diuen els de diversitat, com dient que són ells els diversos o diferents.. són el clar exemple del que dius a l'article.
i a partir d'aquí què fem?
cal aprendre a gestionar aquesta diversitat per poder treure profit pedagògic de les diferències entre uns i altres...
la diferència, no oblidem, enriqueix si tots hi podem aportar el nostre granet de sorra en saber, habilitats, experiències,... per construir aprenentatges i vivències que ens ajudaran a créixer i a millorar.
Passem a l'acció ja?
Som-hi!
Publica un comentari a l'entrada