Cap a on va la campanya?

Estem arribant al final de la campanya electoral i hi ha coses que es van definint. A Catalunya el PSC pot acabar mantenint la primera posició, però patirà un important revés igual que CIU que aspirava a quedar en primer lloc a Catalunya i acaba la campanya mirant pel retrovisor per si el PP l’atrapa. CIU i PSC sembla que no aconsegueixen mobilitzar als seus electors. El PSC viu una etapa de gran incertesa i es presentava ja a les eleccions amb unes expectatives molt baixes. CIU viu el gran descontentament de bona part de la societat en relació al govern català. Dubto per exemple que gaires metges votin CIU amb la patètica gestió que s’està duent a terme a sanitat. Davant d’aquesta situació el PP pot fer un resultat històric a casa nostra totalment paral·lel al resultat a nivell estatal. Sols una reacció majoritària davant la por a una majoria absoluta conservadora pot arribar a suposar un cert canvi de tendència.

El resultat d’ERC i ICV-EUiA pot ser molt diferent, tot i que sempre és més difícil d’encertar la tendència en els partits amb menys escons. ERC sembla clar que aconseguirà el triomf de salvar els mobles, que no era gens previsible fa un temps. Ha fet una bona campanya amb un lema que volgudament ha recordat una campanya publicitària en positiu com era la de “la república de casa teva” d’IKEA. ERC ha apostat per superar la crisi canviant les cares i de moment no es pot queixar. Han aconseguit donar imatge d’unitat i han aconseguit el suport explícit de personalitats molt destacades. A més també compten amb el coixí que representa un gran descontentament a l’electorat de CIU i amb la no presència de SI i CUP (la gent no està gaire per aventures de votar nul a casa nostra, crec jo). El problema vindrà després possiblement quan calgui definir-se molt més, controlar realment l’organització i reubicar el paper de cada sector.

ICV-EUiA sense grans espectacles pot aconseguir una millora important dels resultats. Clarament es visualitza com una força necessària en el seu paper d’oferir alternatives a la situació actual des de l’esquerra verda. Joan Coscubiela ha aconseguit mobilitzar a força gent de l’àmbit del treball i la campanya es fa en una situació de calma interna molt important. El missatge s’adreça a les persones d’esquerres desencantades que han decidit no anar a votar i oferir per tant un espai on fer un vot compromès. I aquest argument serveix per a les persones desencantades amb el PSC i sobretot amb la política del PSOE i també s’adreça a les persones que des de posicions més radicals no veuen representades les seves idees. Per tant no s’ha pretès en cap moment ser portaveu del 15M ni adreçar-se als indignats, sinó recordar tots aquells temes que aquest moviment ha posat damunt de la taula i explicar què ha fet ICV-EUiA. En aquest sentit el lema de “I a sobre hem de callar?” és un gran encert.

També és cert que la immensa majoria de vots no es decideixen a la campanya electoral, però sempre m’ha agradat valorar les tendències que es donen i sobretot fer-ho abans de veure els resultats.