dilluns, 17 d’octubre del 2011

Nivell a l'escola ?

Recentment Duran i Lleida va fer unes declaracions que, entre d’altres perles, deia que els immigrants feien baixar el nivell de les escoles públiques. Les declaracions són perverses, no tan sols pel contingut xenòfob del seu plantejament, sinó per altres implicacions que considero també importants. Com pot ser que un dels principals responsables polítics del partit que està en el govern menyspreï d’aquesta manera a l’escola pública que teòricament han de liderar? Com pot ser que accepti que el problema és la concentració d’alumnes immigrants i no posi immediatament la solució de la necessitat d’una distribució més equitativa comptant amb l’escola concertada? Moltes dades, a més, contradiuen les declaracions que ha fet.

Però és igual, oblidem tot això i anem una mica més a fons. Què vol dir el nivell de l’ensenyament? Segurament Duran i Lleida deu entendre, com massa gent, que el nivell d’una escola és el conjunt de resultats acadèmics, les notes que obtenen els alumnes. S’estableix nivell com a sinònim de bon resultat acadèmic, i això està molt lluny, al meu entendre, del que ha de garantir una escola, especialment en els seus nivells obligatoris. Efectivament tenir uns bons coneixements en les diverses àrees forma part d’allò que esperem que l’escola aporti als alumnes. Un bon nivell acadèmic és una bona eina de futur. Però jo també espero que l’escola que li doni eines per socialitzar-se, que l’eduqui en els valors, que el permeti interpretar el món que té al seu voltant, que l’ajudi a ser més feliç ... jo espero que l’escola li doni a l’alumne un bon nivell, però no tan sols per afrontar les seves jornades laborals amb garanties sinó per afrontar la vida. Si ens situem en aquest terreny, per exemple, una escola sense diversitat no pot oferir un bon nivell. Els alumnes que no comparteixen la riquesa de la diversitat a l’escola no poden interpretar igual la nostra societat d’avui en dia. És per això que discrepo radicalment de plantejar l’èxit escolar com l’objectiu d’aconseguir un alumne amb notes brillants al final de l’escolaritat.

I més en una societat canviant i complexa com l’actual, on els èxits acadèmics no esdevenen sinònim de “triomf” laboral. La vida és molt més complexa que el nivell acadèmic i per això l’escola ha de saber afrontar tot això. En aquest sentit moltes de les escoles que sacralitza el senyor Duran i Lleida no generen èxit escolar i en canvi moltes escoles amb un nivell molt alt d’immigració aconsegueixen millorar les expectatives de molt del seu alumnat. De veritat algú té com a primer objectiu per als seus fills i filles que treguin bones notes?

1 comentari:

Nuri ha dit...

Et felicito! Clar i contundent.