dimarts, 18 d’octubre del 2011

15 d'octubre i creixent ...

La manifestació del 15 d’octubre ha tornat a posar de manifest que hi ha motius més que suficients per a la indignació i que el moviment 15M segueix viu. Aquest cop la proposta d’una convocatòria internacional ha donat un motiu més per pensar que encara no sabem com anirà evolucionant aquest moviment, però que segueix creant simpaties entre molta gent. L’assistència a la manifestació va ser massiva i molt diversa. Ningú pot pensar que aquest és un moviment homogeni. Igual que dic que no tots els polítics són iguals no tot el moviment 15M és igual, per sort. Per exemple no tinc cap dada que ho acrediti, però la meva sensació és que aquest moviment ha començat a captar més simpaties entre àmbits socialistes.

El moviment del 15M no té, ni molt menys, l’exclusivitat de les reivindicacions i de la protesta, però no podem negar la capacitat d’aglutinar a molta gent que expressa una situació que cada cop és més insostenible. El món es va escindint entre uns poders que lluiten per salvar com sigui un sistema econòmic i social que no tan sols és injust, sinó que a més ara ja és inviable, i una societat civil que ha de ser capaç de trobar no tant sortides a la crisi sinó un nou model. I en aquest camí és necessari crear el màxim de complicitats. Cal gent amb capacitat de plantejar alternatives, gent amb capacitat de lideratge, partits d’esquerres que facin de partits d’esquerres, sindicats compromesos, mitjans de comunicació lliures, moviments juvenils, indignats ...

Però les importants xifres d’assistència a la manifestació no ens han de fer perdre de vista que encara no som una majoria activa. Encara hi ha massa gent que creu que les retallades són inevitables, gent que és conservadora, encara hi ha massa gent que expressa la seva indignació amb passivitat, encara hi ha sectors socials que no s’han atrevit a fer el pas, encara hi ha gent que té massa poder i sap com moure els fils. No siguem ingenus, les mobilitzacions demostren que hi ha molta gent que expressem la necessitat d’aquest canvi, però no podem pensar que som majoria, encara, si més no que som majoria els que farem alguns pas per transformar. Però ho serem.

Per exemple a les eleccions del 20 de novembre jo em mobilitzaré per aconseguir que l’esquerra verda catalana tingui major presència al Congrés. Al marge del resultat global de les eleccions, hem de convertir el 20N en un pas més en aquesta mobilització ciutadana per avançar cap a un nou model social i econòmic. Jo, ja ho sabeu, votaré ICV-EUiA. Segur que hi ha altres formes d’expressar el 20N la indignació, però jo, molt conscient donaré suport a Joan Coscubiela.