dijous, 27 d’octubre de 2011

Fi d'ETA?

Confesso que dimecres passat estava escrivint un article pel meu blog sobre el procés del País Basc i el que semblava que podia ser la fi de l’activitat armada d’ETA. La conferència internacional de dilluns semblava ser ja una posada en escena d’un procés imparable. No pensava però que fos tan imminent. O sigui que dijous volia repassar l’escrit i publicar-lo, però quan vaig arribar a casa vaig veure, amb alegria, que aquell article ja mai el podria publicar. Poques vegades fer feina d’una manera tan inútil m’havia produït tanta satisfacció.

El comunicat d’ETA representa un punt i a part. És evident que no és el punt i final a un conflicte que encara trigarà anys en cicatritzar del tot, però tampoc és un punt i seguit, no és un comunicat més. I no ho és perquè aquest és un procés que ara ja sembla irreversible i perquè l’acollida que ha tingut entre tots els agents implicats en el tema i que coneixen l’abast real del comunicat és de plena confiança. La decisió d’ETA és la culminació de molts processos i de molta gent que hi ha aportat molt. És cert que l’Estat ha aconseguit posar contra les cordes a l’organització i ho ha fet gràcies a una eficàcia policial i judicial, però també és cert que ha utilitzat elements que al meu entendre no haurien d’haver-se aplicat com la dispersió de presos o la il•legalització de partits. Però no és menys cert que la fi de l’activitat armada també és fruit d’una societat basca i d’una esquerra abertzale que ha volgut jugar fort per la via política. No podem ignorar que a marge de la debilitat real d’ETA molta gent ha decidit jugar la carta de la política sense armes.

I ara comença un nou procés. Tothom parlar aquests dies de les conseqüències polítiques per al País Basc. Tothom parla del que representa no haver de mirar sota el cotxe per a totes les persones amenaçades. Es parla de les concessions penitenciàries que s’hauran de fer ... Però la pau i la llibertat sols s’assoliran al País Basc superant molts altres aspectes. Anar pel carrer sense por a que et matin però conscient que no pots entrar a determinats llocs no és llibertat. No posar en valor el que representa el País Basc sense vincular-ho a violència no és pau. I en aquest sentit caldrà fer canvis molt profunds per part de tothom. I en aquest sentit caldrà aconseguir una societat més cohesionada on tota la gent, pensi el que pensi, pugui passejar per qualsevol carrer, per qualsevol poble o per qualsevol local. I per fer-ho cal treballar molts aspectes, però hi ha dos que són fonamentals, la llengua i l’escola.

La llengua basca ha de ser potenciada al màxim, s’ha de convertit en un element de cohesió, cal que prengui més protagonisme i que sigui accessible a tothom. La llengua no pot ser un motiu de divisió i per superar possibles conflictes sols hi ha una solució, que és posar la llengua basca al lloc que li correspon. I en segon lloc és molt important aconseguir una xarxa única d’escoles que permeti que tothom convisqui des de la infància amb igualtat de drets i oportunitats. Aquesta frase que hem escoltat tant aquests dies de que cal que els nens de les víctimes i dels terroristes juguin juntes per superar el conflicte, sols té sentit amb una aposta per un model d’escola que al País Basc ha de fer un important gir. Crec que aquests sí que són canvis que aniran contribuint a la normalitat al País Basc, al marge de l’evolució política.

És impossible parlar de la fi de l’activitat armada d’ETA en un article breu i per tant escriuré més sobre aquest tema al blog, per exemple sobre el paper de les víctimes. I també sóc conscient que és difícil aportar alguna cosa nova quan s’ha parlat tant i tant d’una notícia, pe`ro tampoc podia restar indiferent al tema.