dimecres, 20 de juliol del 2011

Camps, Laporta i la decència

Francisco Camps ha dimitit. Suposo que és una bona notícia. Si més no dóna la sensació que sigui un exemple de com la pressió judicial ha pogut posar contra les cordes a un corrupte tan evident com aquest. Encara fa massa poc que he conegut la notícia i per tant no puc valorar-ho amb prou profunditat (bé tampoc és que jo valori les coses amb gaire profunditat, però queda bé dir-ho). No pot ser que un polític actuï amb aquesta impunitat, ni que estigui referendat de forma habitual per les urnes. La majoria dels electors de València no poden legitimar els delictes ni la corrupció. Aquest cas és clar, però què passa quan no es tracta de delictes d’aquest nivell o de corrupció? Un polític ha de ser exemplar?

Ho dic arrel de la polèmica suscitada amb Joan Laporta i les seves simpàtiques fotos d’estiu. Unes fotos que acabaran eclipsant als posats de Anita Obregón. La meva primera reacció va ser pensar que no es podia fer una persecució mediàtica de Joan Laporta per aquestes fotografies. En el seu temps lliure, amb els seus diners i sense cometre cap irregularitat pot fer el que li vingui de gust. Què vol dir que perquè jo també sóc polític no puc sortir de gresca o divertir-me com em vingui de gust?. Realment té sentit que s’acabi posant en dubte si ha de portar un banyador blanc o el que beu és xampany i no cava? Però hi ha un aspecte que després m’ha convençut que aquestes imatges no se les pot permetre. Un polític ha de ser coherent i per tant donar suport a CIU amb uns pressupostos amb aquestes retallades i portar una vida personal on l’austeritat brilla per la seva absència és contradictori. No és tan greu com alguna gent ha volgut fer veure, però si més no ens posa de nou en qüestió al personatge. Però clar potser és massa demanar coherència a algú que forma part d’un grup municipal a Barcelona que diu que no acceptaran retallades però que en canvi com a diputat vota els pressupostos que les fan possibles. Joan Laporta també ha pagat una situació que per la majoria de polítics no és habitual, la persecució per part de fotògrafs. Per sort alguns polítics i polítiques poden viure amb més discreció les seves ganes de diversió. La fama també té aquestes coses.

Jo no demano que la gent que es dedica a la política siguin un exemple de virtuts, però com a mínim que siguin respectuosos amb allò que defensen. Per exemple no sempre la moral que exigeix la dreta en temes de família la porten a terme a nivell personal. Diferent però és el cas del representant de la JNC que van enxampar a més de 160 km/h i sense punts. En aquest cas la seva actuació ja no tan sols no era coherent sinó que a més posava en risc la vida d’altres persones.

4 comentaris:

carme ha dit...

sempre que no sigui amb els nostres diners, aquest senyor pot fer el que li plagui. Que no és coherent amb el moment econòmic que estem passant i que mentre vota austeritat despilfarra en xampany francès?, ens pot semblar impúdic però continua essent part de la vida privada d'aquest senyor, en tot cas la penya el que ha de fer és no votar a un fantotxe com aquest i així ens evitarem d'haver de contemplar coses semblant.

Anònim ha dit...

No m'agrada Laporta però el teu plantejamnet és impresentable barrejant-ho amb Camps, el paio de la JNC. Vinga fot-li demagògia !!

Tothom sap que té un nivell d'ingressos alts i la foto s'ha fet a l'aire lliure però en una situació privada.

No pot veure xampany? Ho ha de fer en un búnker? No pot anar de vacances? Els restaurants cars han de tancar? No hi han de poder anar els polítics?

Per dedicar-se a la política s'ha de ser un pelacanyes?

Ets un moralista com els ultracatòlics.

Pere Nieto ha dit...

Carme, ja he dit que tinc dubtes i estic d'acord que amb la coherència de vot resoldríem moltes d'aquestes situacions.
Anònim, és demagògia pura dir que jo barrejo Laporta amb Camps. Però és igual podria posar més exemples. Una persona que està en política pot avortar o recomanar-ho? Sí clar sempre que no estigui votant en contra del dret a l'avortament. A mi personalment em molesta que em demanin austeritat polítics, banquers o empresaris que després tenen aquest nivell de vida. I si sóc moralista com un ultracatòlic ? No sé, mai m'ho havia plantejat, què vols que et digui.

Anònim ha dit...

No, home no. Tu no barrejes Laporta amb Camps, sóc jo que al.lucino. Jo no voto Laporta perquè és un populista però aquí no hi tens cap raó.

Pot veure el xampany que li surti dels ous si se'l paga. No ho fa amb diners públics.

Segons tu una persona acaudalada no pot dedicar-se a la política si no és per defensar el malbaratament de diner públic o amagant-se del pecat de ser ric. No pot defensar l'austeritat perquè ell té més a casa. Es veu que és l'unic que cal mirar. Així anem.

Estic segur que porto una vida més austera que tu. M'hi jugaria la vida. El que faci Laporta amb els seus diners m'importa un rave. No tinc enveja de ningú que tingui més que jo i tinc ben poc.

Aquesta és l'altra diferència entre tu i jo. Tu ets un moralista.